PERSIANES AMUNT


Encara que les vacances es mantenen vives , serà aquest dissabte quan començo a treballar , ( curiós dia per recomençar la feina ) , avui ja he retronat a la meva altra feina ( l’artística) tot presentant l’exposició, que per cert us recomano , de De Antonio a l’Espai Capgròs.

Potser per això que he decidit aixecar persianes i retornar a fer reflexions personals en aquest blog del que cada vegada m’espanto més ja que cada cop quedo més sorprès del seguidors que manté i que avui més d’un, de dos i de... , em deien que a veiam si em posava ja a la feina que ja n’hi havia prou de vacances.

Però mai n’hi ha prou de vacances, i més si han estat tan profitoses com les d’enguany en les que s’han pogut compaginar perfectament els elements familiars , d’oci , mirada turística i també els artístics. Haver pogut fer mirada , encara que a vegades més curta o menys intensa del que un hauria desitjat de Louvre , Orsay , Orangerie , Pompidou , Prado , Reina Sofia , Caixa Fòrum Madrid , tot amanit amb altres passejades artístiques i alguna que altra visita a algunes galeries d’art i algunes petites sorpreses de l’expo de Zaragoza , aporta una intensitat artística important a aquest període del que n’haurem de fer puntuals reflexions en els proper dies.

Però el que val ja és el present i per això cal parlar de l’exposicó que De Antonio acaba d’inaugurar avui mateix a l’Espai Capgròs.


PUNT DE PARTIDA

De Antonio és un artista nascut a Madrid que fa tres anys va aterrar de manera casual a Mataró, Venia de la costa Oest dels Estats Units , tot obrint un parèntesi en la seva activitat , en el desig d’afermar-se com artista i en el somni , que a bon segur complirà , de tornar-hi. Però mentre a Mataró ha trobat el caliu , els amics , i especialment el mestre , que li han permès desfermar-se i llençar-se al buit , per que explosioni tota la seva capacitat creativa .

En aquests tres anys De Antonio ha passat de ser un creador dubitatiu , desitjós d’expressar tantes coses que convertia les seves obres en un garbuix de difícil digestió ,en la que la força de la seva creació s’anava més en l’escuma que no pas en la intensitat de l’eix del seu treball., a ser un artista cabal amb una gran capacitat comunicativa.

Ara De Antonio ja s’ha esbravat , ha entès que la força no s’ha de perdre mai per la boca i que el concentrat és el millor . Potser per això que ha agafat per aquesta exposició el títol de “Punt de Partida . Versions”, ja que amb el mateix defineix allò que veurà l’espectador , un punt de partida real deixant un xic enrera el passat, i que per tant res millor per fer-ho evident que oferir la comparança d’uns treballs paral·lels , presentant la mateixa obra realitzada fa un parell d’anys i ara mateix.


És en aquesta comparança on es resol de manera clara la incògnita. Ara De Antonio manté la potència de la seva tècnica que desenvolupa amb habilitat i classe aconseguint allò tan difícil en la figura en general, i en el nu en especial , que n’és l’elasticitat , el moviment real sense escarafalls i sense cap mena de por a l’encarcarament. Però a més aquesta tècnica s’estructura de manera equilibrada amb el desenvolupament del concepte aconseguint un tot rodó.

Un concepte que en aquest cas és absolutament personal i sincer. L’artista entén perfectament que per a ser tal ha de saber expressar amb tota nuesa i cruesa les seves emocions , alhora que aconseguir transmetre-les a l’espectador , que igualment s’ha de sentir emocionat.

Una difícil aposta que De Antonio supera amb nota amb una exposició equilibrada que marca fites i que especialment indica futurs. La sèrie d’apunts esgarrapats ( el millor de l'exposició i que cal assaborir amb delicadesa ) , son de magnífica qualitat i ens permeten ensumar un camí més que esperançador que caldrà veure en properes exposicions i que han de col·locar a De Antonio en en nivell elevat d’entre els creadors que treballen a casa nostra.

Una exposició , aquesta que serveix per inaugurar la temporada mataronina , plenament recomanable , i que marca un inici amb bon peu , fet que molt ens plauria signifiqués alhora acurat preludi d’una excel·lent temporada.

De Antonio
Punt de Partida. Versions
Espai Capgròs. Del 28 d’Agost a l’1 d’Octubre de 2008

A QUI CORRESPONGUI

De fa ja força temps que en aquest blog hem anat combinat els comentaris artístics amb les personals opinions de l’actualitat política i especialment ciutadana. No és qüestió dons de trencar el costum i valgui comneçar amb aquesta “felicitació” a qui correspongui , pel següent fet:

Fa uns tres mesos aproximadament que davant l’aparcament municipal del carrer Terrassa , va apareixer un Nissan amb matricula d’un concessionari local , abonyegat , amb els airbags oberts, etc, és a dir que havia patit una bona ensopegada. Durant uns quants mesos havia estat “abandonat” més o menys en el mateix lloc un vehicle amb estat parell.
Durant aquest tres mesos he avisat a tot policia que he vist per el barri , que si be no son molts en tres mesos dona per una xifra prou valorable , de l’estat d’aquest vehicle. Tots han dit que en prenien nota, en especial el prototíp de policia local amb scotter , de tracte xulesc , prepotent , intimidador amb el que vaig mantenir conversa de to aïrat en acabar la gegantada per un tema de funcions que quan pugui li explicaré personalment al bon amic Oriol.

Dons bé. Acabo de tornar de vacances , el vehicle segueix al mateix lloc , però ara absolutament desballestat. Li han tret les rodes , descansa en unes totxanes , etc. etc. El curiós del cas és que està en un espai de molt pas , just a la porta d’un aparcament municipal , en el que per més inri hi ha el vehicle d’una de les regidores amb poder.

Felicitats dons a qui li pertoqui. Ara sols falta comptar quan dies restarà aquella andròmina en el mateix indret. Espero que menys dels tres mesos que han passat d’ençà ho vaig denunciar per primera vegada.