EL JURAT

Valen el seu pes en or les declaracions de l’Arnau Puig fetes davant del micro de TVM i que han estat reproduïdes en l’especial dedicat a la Torres Garcia que de la mà de Pep Andreu i del que això signa , va ser emès el passat dimarts a Televisió de Mataró , amb nova passada prevista per aquest cap de setmana.
Preguntat Arnau Puig sobre la importància del jurat explicava que en el decurs de la inauguració de l’exposició de la Torres Garcia havia estat “apretat” de manera dura per diverses persones que li demanaven “explicacions” al respecte del veredicte i del per que havien estat seleccionades unes obres i no altres. Apuntava Arnau Puig que cada interlocutor defensava òbviament la seva personal visió , diferent en cada cas. Aprofitava aquest fet per definir el paper del jurat com aquell capaç de reduir la seva visió personal per tenir una visió global, diversa i variada.

Valgui aquesta història ja que el lamentable aldarull que uns estan intentant provocar al voltant de l’honestedat del Torres Garcia , ha anat variant de peça en el punt de mira. No es podia atacar massa fort a l’organització ja que el que cal es fer-los veure el “seu error “ (?) i portar-los al seu veral, i si apretem massa potser s’enfaden. Tampoc ha servit intentar menysprear la vàlua del guanyador ja que no s’ha trobat cor que engrandeixi la queixa. Quedava dons el jurat com presa fàcil , llunyana i que això de menysprear a personatges importants sempre sembla donar pedegree de moderns i enteradillos.

Per això escoltat el que un ha escoltat i llegit el que un ha llegit , amb adjectius tan “exactes” com envellit , carca , poc objectiu , parcial, apoltronat al poder i altres valoracions varies del seu saber i entendre..., sense cap ànim de polèmica de la que defugiré, ja que crec que hom és responsable del que diu i justament allò que diu serveix per qualificar-lo oportunament .

Dons bé a títol purament informatiu i per que hom pugui tenir un apunt de la realitat del jurat del 3r Premi de Pintura Torres Garcia - Ciutat de Mataró, tot obviant el seu currículum ja que ens ocuparia centenars de planes , i no exagero , valguin aquí uns apunts de l’avui dels seus membres.

Per exemple en Daniel Giralt-Miracle i en Paco Rodon formen part del jurat de les beques Endesa que es fallen aquest estiu.
Les beques Endesa son les més importants de tot l’estat amb una dotació de 24000 euros per a dos anys. A elles si presenten cada any més d’un miler d’aspirants i al costat dels dos jurats del Torres Garcia s’hi troben noms de tan poca vàlua com Tomás Llorens , responsable de la fundació del CARS , IVAM i Thyssen del que n’ha estat cap durant molts anys. Juan Manuel Bonet ( ex director de l’IVAM i del CARS. Miguel Fernández Cid director del CGAC . Fernando Huici , director de “Arte y Parte”. Carmen Calvo , ex-ministra de Cultura i promotora de la creació del Museu Picasso de Màlaga. El pintor José Manuel Broto , etc.. Formar part d’aquest jurat és formar part del grup més selecte d’experts de l’art actual que podem trobar en l’estat espanyol.

Paco Rodon ara mateix es troba a Guinea Ecuatorial , convidat oficialment amb un petit nucli seleccionat d’experts , per establir les bases i estructures del futur Museu Nacional de Guinea , un Museu que es vol dur a terme per ser d’ampla volada , ja que en aquests moments Guinea és un país immensament ric degut al petroli que atresora.
La convidada ha vingut de la mà de Leandro Mombio al que els vells afeccionats el recordaran de Tertre i les seves exposicions en favor de Guinea.

Pilar Vélez és la directora del Museu Marés i reconeguda crítica i historiadora d’art , havent rebut darrerament molts elogis per la seva recuperació de l’escultor Antoni Solà. També forma part del jurat dels Premi Ricard Camí i Guastavino.

És gran coneixedora de l’art de la comarca ja que la seva residència a Arenys li permet visitar nombroses exposicions del nostres verals.

Arnau Puig a més de Fundador de” dau al set” i ex director del mític Institut d’ Historia i Arqueologia del CSIC a Roma i mil coses mes, es dedica actualment a seguir el seu caminar com a esteta , crític i historiador de l’art. Col·labora habitualment ala premsa barcelonina ( La Vanguardia , Avui i El País) segueix amb la seva tasca universitària com a professor de la Facultat de Filosofia de la UB i la UAB , alhora de col·laborar amb la càtedra d’estètica de l’Escola Superior d’Arquitectura.
El seu darrer llibre al voltant de la Sagrada Família , en una lectura artística , estètica i filosòfica ha estat un gran èxit per la saviesa dels seus plantejaments i la gosadia incordiant de les seves teories.

Julio Vaquero és un reconegut pintor de línia figurativa i caminar realista , fregadís amb el cantó hiper. La seva obra que es troba a Can Framis , l’espai de pintura de la Fundació Vila Casas recentment inaugurada a la seu del Poble Nou, ha estat considerada com una de les peces cabdals d’aquest Museu.

Crec que amb aquest apunt a títol informatiu hauríem de poder donar per finiquitada aquesta estúpida polèmica que si més no, ha servit per posar a molta gent en el seu lloc que en algun cas està en el camp que limiten el desconeixement i el ridícul.

Però tots ho sabem, la ignorància sempre és molt atrevida.