dilluns, de febrer 22, 2010

ANIVERSARIS

Ahir diumenge s’acomplí el primer aniversari de la mort de Pepe Novellas. No em vàrem fer esment especial ja que s’hauria tractat de repetir fil per randa les reflexions del dia 27 de gener, en que hauria complert 60 anys. Sigui com sigui, segueix en el record i en l’enyor.


Avui , dia 22 de febrer , s’acompleixen 25 anys de la mort del gran poeta que fou Salvador Espriu. Lamentablement la cita ha quedat molt amagada a nivells oficials. Poc ressò , cap reflexió en els diaris , nul·la transcendència.

Potser vint-i-cinc anys és xifra poc atractiva , però crec sincerament que hauria estat molt bé un fort recordatori per tornar a primer pla la poètica d’un autor tan cabdal per l’essència del nostre país , i que mica en mica sembla haver desaparegut de la llum pública , potser pel poc acomodatici de la seva lectura , i més en uns moments com els actuals en que existeixen massa pèrdues d’essències i identitat.


Per això el petit homenatge manllevant la imatge a dos artistes de casa que tant el van comprendre i tan bé el varen saber traduir a la imatge plàstica , com son Manuel Cusachs , amb el magnífic retrat que copsa de manera magnífica la força interior que atresorava , i amb una peça de la sèrie “El caminant i el mur” , i per l’altra costat un gravat de Raúl Capitani , amb “La pell de brau” d’aquell magnífic llibre d’autor que edita l’Aixernador . allà la primavera del 1984 , un any abans de la mort del poeta.




Direm la veritat , sense repòs,
per l’honor de servir, sota els peus de tots.

Detestem els grans ventres , els grans mots,
la indecent parenceria de l’or
les cartes mal donades de la sort
el fum espès d’encens al poderós.
És ara vil el poble de senyors,
s’ajup en el seu odi com un gos,
lladra de lluny, de prop admet bastó,
enllà del fang segueix camins de mort.

Amb la cançó bastim en la foscor
altes parets de somni, a recer d’aquest torb,
Ve per la nit remor de moltes fonts:
Anem tancant les portes a la por.

“La pell de brau” ( XXV )
PS.- Si un país és capaç de canviar un poeta de capçalera com Salvador Espriu, per altra com Miquel Martí i Pol, queda ben clar que el país va malament i està en clara decadència.

1 comentari:

Pere-Màrtir ha dit...

Estic d'acord amb tu quant al poc ressò que s'ha fet aquests dies per Salvador Espriu i en què és un poeta molt important. Però em sembla igual d'interessant en Miquel Martí i Pol. Diferents però cabdals, ambdós, dins la poesia catalana.