EMOCIONAT RECORD

El passat divendres i a la sala del Casal Aliança , seu expositiva de l’Associació Sant Lluc per l’Art , els que varen ser alumnes de Pepe Novellas en el seu estudi taller del carrer Campllonch varen voler retre-li homenatge de record en aquest temps d’impasse que va des de el que hauria estat el seu seixantè aniversari i el que serà primer aniversari de la seva mort.

Un record , compartit per tots els assistents a la inauguració, que comporta dues vessants , per un costat l’afectiu , de proximitat , d’afecte i de respecte , al qui va ser mestre i mentor i l’altra el pròpiament artístic. Un record que els seus amics / deixebles , que mantenen encara una certa unitat ja que segueixen treballant en un estudi conjunt, realitzen amb una mostra col·lectiva de mides uniformes , en la que cada artista presenta una obra que correspon a la seca veritat artística.

Sortosament els artistes han estat savis , tal i com correspon a qui ha tingut un mestre com Pepe , i no han volgut caure en el parany ,- que hauria estat el més fàcil- , d’una exposició de caire necrofílic. Han fet el que calia i s’han despenjat en un conjunt bigarrat de conceptes , estils, tendències i emocions que respon a la identitat personal de cada membre del grup. Un conjunt expositiu del que no s’ha d’esmentar a ningú , ja que ni aquest és el concepte de la mostra , ni tampoc el desig dels participants.

Però si potser que caldria repetir el toc d’atenció que Manuel Patricio, presentador de l’acte , realitzà en la seva atinada ,justa i emotiva presentació. Com ell afirmà tan sols començar , Pepe Novellas tan sols de fer una ullada a la col·lectiva a bon segur hauria exclamat: “ Nois , cal treballar més”.

Certament els artistes que comencen precisen com pocs de la mà que dirigeixi les seves passes. Tot el grup ara present a la col·lectiva , havia avançant a pas ràpid i de manera sorprenent en la seva evolució plàstica i ara lògicament existeix en bona part d’ells una lògica sensació de desconcert , en un no saber si el camí escollit és el correcte o si al contrari les coses no van bé del tot.

És una situació lògica i que amb el pas del temps els enfortirà personalment , però també és una situació que cal superar , i el més ràpidament possible. Serrat diu que “ nuca es triste la verdad , lo que no tiene es remedio”. És en l’autocrítica , personal i conjunta , en el suport de tots amb tots , i principalment amb les ganes més absolutes de tirar endavant, com s’aconseguirà superar aquest mal tràngol que ha estroncat la senda positiva.

Però com que hi ha molt bona sement . el fruit sortirà segur. Però això sí, cal mirar endavant, sempre endavant. Amb l’enyor i el record, però endavant, sempre endavant.

NOTÍCIES PARAL·LELES

Mentre segueix en els llimbs de la indecisió la mostra antològica de l’artista que hauria de servir d’homenatge ciutadà a Pepe Novellas, i de la que com he repetit per activa i per passiva , la família no en té cap mena de notícia oficial malgrat saber que l’alcaldia en fa esment en cada acte artístic en que dirigeix la paraula al públic, sí que podem assegurar que al voltant de Sant Jordi és celebrarà una exposició de Novellas en la sala d’exposicions del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.

Encara que evidentment és ben d’hora per concretar el material que serà exposat , tot indica que es tractarà de les peces de l’exposició pòstuma celebrada al Col·legi d’Aparelladors i que per les especials condicions horàries , va impedir a molts amics i afeccionats visitar-la. L’acompanyaran altres obres , entre les que a bon segur hi haurà algunes de inèdites.
Una exposició de la que caldrà parlar i concretar , i de la que se m’ha encarregat el text que acompanyarà al catàleg , fet que és com poques vegades s’ha convertit per a mi en un honor i en una absoluta emoció.

També aquests dies s’ha aclarit definitivament l’assumpte del mural dedicat a Machado que havia de realitzar Novellas i que per les tristes circumstàncies no va poder ser possible.
Estem en condicions de dir que el nou projecte contempla el mural que segueix el mateix ideari projectat per Novellas però que serà desenvolupat per Ricard Jordà en la seva personal línia creativa. El mural no anirà a l’interior de l’escola i sí en la façana exterior alhora que la figura escultòrica de Machado serà retornada al giratori superior , i en els jardins del mateix es plantarà un om , signe machadià per excel·lència.

Igualment vull dir que per el que he vist, el projecte de Jordà és esplèndid i tot indica que dintre d’uns mesos , tots estarem ben joiosos d’una nova peça artística pública en la nostra ciutat, que amb la firma de Ricard Jordà ens portarà en el record al seu gran amic Pepe Novellas.