dimarts, de febrer 09, 2010


DE LA MATEIXA MÀ

Que tenen a veure els projectes realitzats de la Ciutat Jardí (1924) o de l’edifici de l’Aliança Mataronina (1926) o els projectes no realitzats del mercat de la Pça Pi i Margall (1925) i del mercat de Santa Maria ( 1926).



amb l’Hotel Palace de Madrid ( 1911) , el Ritz de Barcelona ( 1912) o el Casino d’Estoril ( 1920) ?

Dons que tot venen de la mateixa mà que no és altra que la de l’Arquitecte Eduard Ferrés i Puig , nascut a Vilassar de Mar el 1872, i que ara és actualitat de manera indirecta a casa nostra ja que fou el creador de les cases barates del carrer Goya que justament en el passat ple van veure aprovat el text refós del pla especial d’aquestes cases catalogades.

Eduard Ferrés i Puig va ser un enorme arquitecte d’un amplíssim currículum ,tant en l’aspecte artístic , - les obres reproduïdes son prou demostratives i si podríem afegir varies desenes , totes elles de gran importància -, com tècnic, ja que va ser dels introductors del formigó armat i tamé director d’obres de l’Exposició Internacional de Barcelona.

Eduard Ferrés va tenir al llarg de la seva vida una gran relació amb Mataró. Estudis a Valldemia , arquitecte municipal des de 1898 fins a les Santes de 1916 , quan va ser substituït per Lluís Gallifa. Director de l’Escola d’Arts i Oficis on exerceix de professor de modelat i construccions. Cap de bombers. Casa particular al carrer de Llepant. Realitza el projecte de desviament de rieres ( 1912 ) etc...

Malgrat aquest altíssim nivell el nom d’Eduard Ferrés és ben desconegut a casa nostra i no estaria de més recuperar-lo. L’any 1997 , en motiu del 125 aniversari del seu naixement , es realitzà una gran exposició al Museu Monjo de Vilassar de Mar , de la mà del seu net Xavier Ferrés i de Ramon i Andreu Folch.
En aquells moments vaig proposar a Carmina Benito, regidora de Cultura de l’època , que aquella exposició arribés a la nostra ciutat ja que a més de tot l’aspecte arquitectònic , Eduard Ferrés era un gran i innovador fotògraf i eren diverses les fotografies amb Mataró de protagonista , alguna tan curiosa com les de la visita del Rei. Com és obvi no hi va haver res a fer.

No estaria malament que aprofitant l’avinentesa del tema de les Cases Barates del carrer Goya , peces ben revolucionaries per l’època , algú intentés recuperar la seva figura amb aquella magnífica exposició o una de parella.

Ara que tant es parla de Patrimoni , en seria una excel·lent lliçó.