dimecres, de febrer 03, 2010

MÚRCIA I LA “TORRES GARCÍA”



Els lectors de “El País” i a bon segur els d’altres diaris s’han trobat aquest matí amb la foto que encapçala el post i que correspon a una proposta realitzada per la biennal d’art contemporani de Múrcia (PAC) que ha col·locat en un bus urbà i durant un mes , el muntatge realitzat amb el cos nu d’una model i el retrat de Mariana d’Àustria , esposa de Felip IV , pintat per Velázquez. Una proposta que aviat anirà acompanyada per altres dues amb el Compte Duc d’Olivares damunt d’una llauna de cervesa i la d’una parella de guàrdies civils retirant un quadre de Goya.

És evident que el propòsit dels organitzadors de la biennal de “ que la gent s’enfronti a una obra d’art d’una manera inesperada” està aconseguit i a més amb l’afegitó de la ja prevista polèmica.
El curiós del cas és que qui ha protestat de manera radical, queixant-se del , al seu entendre , to sexista, inapropiat i fora de tot context , demanant el cessament immediat del Conseller de Cultura de la Comunitat ha estat la gent d’IU , mentre que els que defensen l’acció son la gent del PP que és qui governa.

Tot l’explicat no seria res més que una altra anècdota de les que ja ens té acostumats l’art contemporani si no fos pel fet de que l’autora de l’obra és Carmen Molina Cantabella , un nom que a bon segur no els hi sonarà gaire però que justament és l’autora que va aconseguir el 2n. Guardó de la darrera Biennal Torres García amb la peça que acompanyem.


És per això que explicitem el fet , i no tan sols pel detall que si més no és curiós, ans especialment per que amb fets com aquest es demostren tres circumstàncies que es van posar molt en dubte en la darrera edició de la Biennal.

En primer lloc el bon nivell d’artistes participants i el ressò de la mateixa en tot l’estat , amb participacions com la de l’autora protagonista.
En segon lloc, la qualitat del jurat que sap ensumar perfectament entre el nombrós gruix de participants, el nom d' aquells creadors que mereixen ser destacats.
I finalment la revalorització de l’obra guanyadora , que no em cansaré de repetir és excel·lent , capaç de superar a creadors de veritable nivell.

PS.- A vegades copiar és sa. I si els busos de Mataró fessin publicitat d’obres d’artistes locals?. Una manera atrevida , agosarada i intel·ligent de mostrar aquell art que avui per avui no és possible veure en les sales d’exposicions públiques.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Everyone fastens where there is gain.........................................