dissabte, de juliol 16, 2011

DESBALLESTAT



Tot aquell que té un mínim interès per a la ciutat i per tant per a la política que es cou a Riera 48, ja està ben assabentat del que va passar a la seva sala noble el passat dijous. Si algú no n’està ben assabentat be farà en passar-se per les excel·lents informacions del Capgros.com i del Tot Mataró, i si vol anar més enllà no estarà de més fer ullada al magnífic post de Joan Salicrú en el seu blog “Coses meves” , en el que a més de la vessant informativa apareix la lectura política del que significà l’ensopegada, - la primera que no serà l’última , de Joan Mora.

Però queda clar que una cosa és la informació, l’altra la lectura política , que anirà esbiaixada segons la tendència personal, i potser el que més manca és la lectura rasa i curta del poble pla, que per el que un pot veure en el seu entorn , és de cansament , fàstic i un evident ja n’hi ha prou , per que el cert és que no és això companys , no és això , el que els ciutadans volem dels polítics que manen a la nostra ciutat.

CiU ha decidit governar en minoria. Una opció que a bon segur no és la millor ja que les escletxes son moltes i tot per anar en orris en un tres i no res , com ja han pogut observar. Però és una opció vàlida i com és qui ha guanyat les eleccions té tot el dret d’intentar-ho, i més quan l’opció lògica , - la dita sociovergència -, sembla inviable més per raons personals que no pas polítiques. Un intent de manera de governar que , al meu entendre de manera ben errònia , ha estat dinamitat per una postura canviant dels grups ara a l’oposició, que semblen més interessats en el desgast polític que no pas en el que avui per avui fa més falta que no és altra cosa que arremangar-se tots per intentar fer surar a la ciutat de la crisi en la que , com tot el país , l’està dominant. Però si això és un error , pitjor és , - i em pesa en l’anima dir-ho -, la lectura errònia que el PSC local fa del tema.


Que Baron ha tingut un mal perdre ha estat una sorpresa per a molts , inclòs un mateix. Que darrerament sembla que se li en vagi la pinça ja és més preocupant. L’animadversió lògica envers Joan Mora , - jo també “odiaria” a qui em portés als jutjats sols per interessos polítics i sense cap mena de raó objectiva -,  l’està portant a una obcecació sense límits que el fa desvariejar , mentre ningú del seu voltant és capaç de para-li els peus. És trista la postura de Consol Prados i misèrrima la de l’Ivan Pera fent de corifeus del patró.

Lamentablement , el meu partit, el PSC , ha perdut el nord i ni tan sols sap el dia en que estan. I no es pas frase metafòrica i si real ja que en el targetó de la presentació per part de Joan Rangel de la ponència marc del 12è Congrés Mataró Maresme del partit , la data de la convidada és pel 21 de juny , quan és obvi que es tracta del mes de juliol. Un error, sense transcendència però que ens ofereix aquesta segona lectura.

El dimecres , just un dia abans del ple municipal,  el plenari del partit va ser ben mogut i no pas gaire favorable a Baron i a la seva manera d’actuació en tot el tema electoral. Els bastos van ser el pal dominant  i va quedar ben palès que el PSC local està del tot desnortat i el que es pitjor , sense un lideratge capaç de tornar-lo amb força a ser capdavanter en la ciutat.


Potser per això encara s’entén menys la postura de Baron en el ple i molt menys la lectura que en fa a posteriori amb la definició de que CiU ha donat la clau de la governabilitat a PxC. Però que ens hem begut l’enteniment tots?. Tan estúpids ens creu Baron i el PSC per etzibar-nos tal afirmació?.

És obvi que entre CiU i el PPC hi ha un pacte. Ens hem d’estranyar quan el mateix han fet a la Generalitat?. A fi de comptes , encara que sigui un pacte malèvol , - mai hauríem d’oblidar , i menys perdonar , el paper del PPC en el tema Estatut -, aquest és un pacte de dretes com estem acostumats a patir.

Però poc dir el PSC quan ha mantingut pactes amb ERC quan la mateixa dinamitava pel seu costat i amb la seva oposició el projecte del mateix Estatut. Si llavors era defensable el pacte per raons de ser un “pacte d’esquerres” , ara el tema hauria de ser igualment equiparable.

Però és evident que CiU no té res a veure amb PxC. La senyora ( per emprar l’eufemisme ) Lora i els seus es dedicaran tot el mandat a tocar els collons a tothom. Votaran de manera absolutament impredictible i variaran la seva postura per una mirada , un gest o pel color d’una camisa. Això no voldrà dir que hagin pactat amb CiU o amb el PSC segons la direcció del seu vot. Però si anem més enllà, que a bon segur és el que pretén explicar Baron  encara que ho fa molt malament , si PxC té aquest poder de decisió és potser per que el PSC no ha volgut pactar per fer governable la ciutat. I recordem que pactar implica ineludiblement una renúncia per part de tots I Baron no està per la labor, fet que ens dol a tots i jo personalment lamento molt, ja que no m’esperava aquesta postura tancada del nostre fins fa poc alcalde que sembla demanar a crits un relleu en la cúpula del poder .

Crec sincerament que CiU va guanyar les eleccions amb un esquema de govern de la ciutat que els ciutadans van acceptar donant-li la victòria. Per tant crec que s’ha de deixar que el duguin a terme. I quan el sistema no funcioni serà el moment de votar en contra i immobilitzar la seva política , no ara i de vell antuvi.

Durant molts anys el Govern de la ciutat en mans del PSC, sol o amb companyia , s’ha estructurat amb un organigrama absurd de tants caps, tants barrets. Hom havia de tenir la seva porció de poder i la dedicació exclusiva , o dit d’altra manera , el “modus vivendi” assegurat , encara que en certes regidories amb mitja jornada i un parell de dies a la setmana hi havia més que suficient.

Això per no parlar de la descoordinació del global , amb una estructura de regne de taifes en que el regidor n’era el virrei i feia el que li venia en gana sense explicacions prèvies o posteriors, com queda clar en el cas de la independència absoluta en que l’ínclit Penedès va destrossar cultura , sense el més mínim toc d’atenció.

Encara que només per això caldria callar i esperar resultats, però no ha estat així i penso que cal rectificar i fer-ho ràpidament. El PSC ha d’intentar pactar amb CiU de manera urgent, i si Baron és la rèmora potser caldria prendre accions dràstiques. I si per qualsevol cosa no és possible ,- i la “cosa” hauria de ser molt grossa -, cal deixar que CiU s’organitzi com cregui convenient i no seguir paralitzant una ciutat com està ara mateix sense aquell poder de decisió que cal i que ningú sembla poder exercir per manca de l’estructura corresponent.

És l’hora de la política deia Baron pocs minuts de perdre les eleccions. Jo afegiria que a més és l’hora d’exercir-la amb responsabilitat . O sigui que ja hosap el PSC. Escolteu al poble i aquest us ho dirà ben clar. No es pot seguir per aquest camí ja que serà nefast per a la ciutat però pot ser pitjor, molt pitjor, per a un partit com és el meu , el PSC que avui es troba tristament desnort at i sense cap mena de lideratge.


PS.-  Espero que ningú lligui malèvolament aquest escrit crític amb la postura socialista,  amb el fet de que he estat proposat per el Govern de la ciutat com a membre del Consorci del Museu d’art contemporani de Mataró. Museu Bassat. Una proposta que em sembla anava entre les que s’havia de votar en el mogut ple i que no tinc ni idea si va tirar endavant o no.

És cert que soc socialista de sempre , que he intentat col·laborar en el possible en el tema cultural. És igualment cert que mai el PSC ha cregut oportú aprofitar-se de mi convidant-me a prendre part en cap organisme de caire oficial o no. M’ha semblat correcte i mai he medrat per aconseguir cap mena de reconeixement.

Ara el Govern actual de la ciutat ha cregut que puc ser útil en l’encaix del Bassat i em dona l’oportunitat de dir la meva. He acceptat gustós i treballaré amb la meva habitual passió per millorar el de millorable que té el Museu. I allà em tindreu a disposició de tothom.

Però aquest fet no servirà de fre a la llibertat de seguir dient el que penso, és a dir com ha estat sempre. A la cortesia de l’agraïment per que s’hagi pensat en mi i seguirà la valentia de seguir criticant tot allò que no em sembli bé. Com per exemple avui és la postura del PSC

4 comentaris:

Anònim ha dit...

A moltes persones ens va sorprendre l'actitud de Baron, del tot, tal com dius "cacic". Però no és nova, més d'un i una ha patit la seva cridòria quan li ha dut la contrària.
Baron hauria de plegar, però no ho pensa fer, el seu orgull i la seva prepotència el poden, no ha acceptat que ha perdut i en la seva bogeria està arrossegant el partit.
Però no oblidem que l'han posat de portaveu de la gestora, greu error, cosa que ha provocat dimissions com la de Manuel Mas de l'Executiva del Maresme.
Però aquí no ha passat res, segueixen manant els que han portat l'Agrupació on és ara, a la misèria. I com ho han fet?, doncs anul·lant les possibles crítiques, eliminant qualsevol opinió que no els sigui favorable, pots llegir el blog de Manuel Mas, i per acabar d'amanir el tema, contractant, com a treballador, imagina!!, a Quico Melero, propietari d'una empresa.
Tot plegat molt miserable. Però aquí no plega ningú!

Anònim ha dit...

Com que et poden molt altres històries comets l'enorme error d'atribuir a l'oposició la responsabilitat d'un pacte. Aquesta responsabilitat correspón sempre a qui governa. I quina oferta de pacte ha ofert CiU al PSC? Un acord a tres bandes amb el PP! Tu creus que el PSC ha de pactar amb el PP més ranci i espanyolista que ha hagut mai a Mataró?
Creus que el PSC havia de donar suport al nomenament d'un representant del PP a Aigües de Mataró?
Jo vaig ser-hi a l'assemblea i cert que algú (que no haviem vist feia anys) van criticar en Baron, però també t'haig de dir que es va guanyar l'ovació de la nit quan va dir que no pactaria amb el PP. Això no t'ho han explicat les fonts "imparcials" que tens dins del PSC?
I no, no criticaràs mai CiU. No ho vas fer ni quan apludien la querella contra l'alcalde i en Bassas. Menys ho faràs ara que t'han convidat a formar part de la cultura oficial després de 32 anys de voler ser-hi.

Anònim ha dit...

Veig que et sumes als que volen fer fora al Baron ( com el primer anonim pero aquest s'amaga) i deixar pas a les forces de la "renovacio": remigio, la seva filla, xesco, carlos fernandez,patricio, el pare de l'anna barrera, la susodicha, en Javier Naya... I tu mateix. Gent nova tots ells! Que tal si ja posats a demanar responsabilitats les demanen al Carlos Fernandez, responsable de immigracio y comunicacio al passat govern? Aquest ni es mou...

Sergi Bonamusa ha dit...

Buff, quants comentaris interessats i volgudament camuflats!!!

Si em permets, Pere, ara que el temps i l'espai em permeten mirar la política mataronina des de la distància et faré alguna mini reflexió personal:

1. El PSC ha perdut les eleccions a Mataró. Qui no ho vulgui veure que es tregui el pa de l'ull o que alguna ànima caritativa el porti a l'oftalmòleg.

2. CiU les ha guanyat. Per poc, és cert. Però les ha guanyat i té tot el dret del món a governar.

3. Els resultats electorals fan que la governabilitat, tal i com a priori l’ha plantejat CiU, sigui complexa.

4. Amb la que plou a l'exterior de la Riera 48 (crisi) el sentit comú recomana deixar-se el tacticisme polític i els mals rotllos personals (si és que existeixen) a casa, pensar sobretot en què necessita la ciutat i pencar per portar-ho a terme.

5. Com? Amb un pacte que doni estabilitat al govern i que, per tant, sumi com a mínim 14 mans alçades a ple. Des d’aquest punt de vista, l'únic que veig coherent per allò de la centralitat política és el de 8 + 8 (amb entrada al govern del PSC, però sense allò del tants caps tants barrets). La veritat és que si et mires els programes tampoc són tant diferents. Amb un escenari com aquest veuriem si el PPC pujaria al carro del govern sense ser-hi o se n’exclouria volgudament. Clar que tal i com han anat els pactes a tot Catalunya potser en Mora rebria una trucada de Palau posant-lo “firmes”.

6. No estic d'acord amb tu quan atribueixes tots els mals del no pacte al PSC. Et recordo, ho saps perfectament, que per pactar dos s'han de posar d'acord i cedir per arribar al punt d'equilibri. Si el problema és de persones més que de projectes els hi tocarà als dos partits en qüestió prendre la decisió més escaient. Em oblidat allò de la generositat i del que la política és l’art de fer possible l’impossible?

7. Fa molt temps que no trepitjo la seu del PSC a Mataró (a Canet es viu molt bé) i desconec que es cou allà en aquests moments, però tinc clar que una patacada electoral com aquesta no s’arregla només amb la dimissió d’en Ramon Bassas (l’acte l’honora). Calen noves idees, maneres de fer i, com no, persones. Clar que, si això vol dir que aquells que tu anomenes "palmeros" es fan amb el poder i en comptes d'aplaudiments ara reparteixen plantofades (encara que sigui dialèctiques) haurem sortit del foc per caure en les brases i la travessa del desert serà més llarga.