Aquest divendres estava convidat a
presentar la peculiar mostra que Eduard Novellas realitza a Dòria llibres , en
una magnífica interacció entre espai i el que significa i la pròpia reflexió
que ofereixen els seus treballs. Vaig fer la presentació amb tot goig però
fer-la em va impedir assistir a la inauguració del Col·legi d’Aparelladors , a
la que sols em vaig poder escapar en el darrer moment , i com no, també va impossibilitar
acostar-me a la que pressuposo magnífica exposició de fotografies de Marga Cruz
al voltant de l’obra ceramista d’Elisenda Sala.
El dia abans, dijous , vaig assistir
a la magnífica conferència d’ Agàpit Borràs a la Nau Gaudí, just a la mateixa
hora en que Carles Maicas parlava de teatre a Ca l’Arenas, els bons amics
Soriano , Patricio i companyia recitaven Punsola a la Biblioteca o a Dòria
llibres hi estava Joan-Lluís Lluís. En resum, moltes coses i totes a l’hora.
Algú pot pensar: “Però de que et
queixes. Aquesta multiplicitat és un símbol de la força cultural de la ciutat”.
Sí però no. Seria així si aquesta fos una constant però ni el dilluns , ni el
dimarts , ni el dimecres , i si molt m’apureu en el cap de setmana l’orfandat
ha esta generalitzada.
No fa pas massa, els dissabtes i
diumenges encara recollien algunes inauguracions o actes però ara sols el Museu
del Càntir manté el dissabte com dia inaugural. Desapareguts en combat els
dimarts i dimecres per raons futboleres de Barça i Champions , tota l’activitat
cultural es concentra en el dijous i divendres obligant al sempre petit nucli
seguidor de les activitats culturals a dividir-se, aconseguint sempre “miques”
d’audiència i mai el sempre somiat ple.
Per tot això, i si fem aposta per
els dilluns?. El dilluns va ser rebutjat ja que era el dia de repòs després de
la disbauxa del diumenge , però desplaçada la festa a divendres i dissabtes , i
convertit el diumenge en dia de passejada tranqui-la pel matí i descans casolà
per la tarda, penso que no seria aposta dolenta reconduir cap aquest dia algun
dels actes inaugurals , seguint la tradició de molts museus de celebrar les
inauguracions oficials en aquest dia ja que és el de festa generalitzada del
sector.
I si ho provem?. Pitjor del que
passa ara no serà, és clar que potser caldria també reconduir l’habitual
ganduleria dels creadors a ser partícips dels actes dels seus companys. Encara
que aquest és un tema pelut , de potser més difícil solució que no pas el ja de
per se complex de la coincidència diària
i horària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada