Fa quaranta anys les exposicions tenien per títol elements
genèrics (exposició de pintures, olis, aquarel·les) o temàtics ( bodegons,
paisatges, marines..). Va costar força que es normalitzés la idea de que una exposició
no era simplement el conjunt d’un seguit d’obres amb un lligam tan minsa com la
tècnica o la temàtica i que era precís donar ideari de conjunt, en aquest
capítol particular que és cada exposició en el llibre de la seva trajectòria
artística i d’aquí la necessitat d’una paraula o frase que resumís l’ideari de
l’exposició.
Elisa F. Jufré, una veterana artista osonenca , exposa ara a
la sala d’Aparelladors i així ho entén
ja que tria un títol en plural vist que el presentat respon a
una multiplicitat de plantejaments pictòrics que ocupen l’ample ventall
estilístic que va des d’una pseudo abstracció geomètrica amb una certa ressemblança
amb Klee, fins a la figuració realista més estricta , tractada amb evident
solvència encara que en alguns casos vorejant una estètica quasi kitsch, i passant
per una paisatgisme constructivista del que trobem mostra habitual en botigues
de decoració.
Aquesta diversitat provoca en un espectador desorientat
quasi la sensació de trobar-se front d’una mostra col·lectiva quan no és així,
el que provoca ràpidament la pregunta de quina és la realitat creativa d’una l’autora
capaç de ser polimòrfica en el concepte i fins i tot en la realització de l’obra.
I és clar , un dels elements fonamentals de l’art és la
sinceritat. El fet de que l’artista sigui capaç d’expressar la seva nuesa
interior en el que pertoca a sensacions i emocions. I aquí aquesta sinceritat no
es demostra diluïda del tot en la multiplicitat de conceptes a voltes del tot contradictoris.
Potser per això i vistos uns camins que més aviat fan pensar
que no porten enlloc, i considerant que tècnicament hi ha prou vímets com per tirar
endavant amb una certa pulcritud , potser seria convenient deixar el plural per
agafar el singular en qualsevol de les vessants presentades i des de la
unicitat seguir per una camins més coherents en el concepte escollit. Potser
llavors trobaríem la veritat d’un artista , perduda en la diversitat dels treballs
ara presentats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada