Si hi ha una exposició a Mataró que permet mesurar de forma
molt coherent el nivell artístic, creatiu i fins i tot d’egolatria de la que podríem
considerar “mass media” de l’art local, no hi ha dubte que és la mostra que de
fa ja uns quants anys organitza l’associació Sant Lluc entre els seus
associats. És una mostra que sempre visito amb molta atenció i generalment amb
una valoració final ben positiva. Enguany , dedicada a Puig i Cadafalch i de
retruc al modernisme, no ha estat menys.
Dic que és la que millor representa la mass media, - afirmació que no faria amb
la col·lectiva de Sant Lluc-, ja que com en el cas de la Sant Lluc no hi ha les
primeres firmes de l’art local, però tampoc hi ha l‘afeccionat que quasi sols
fa una obra a l’any i per la Sant lluc. Un fet que compacta el nivell en els limitis
dels nivell mig-alt i mig-normal i estableix una sintonia sense alts i baixos
molt remarcables.
A més a més la mostra comporta un doble repte, tècnic i
conceptual, producte de les mides establertes i de la temàtica obligada. Un
repte front del qual es precisa una reflexió profunda en l’ideari i una
adequació formal a la forma expressiva del propi artista. Una dualitat que no es
pot solventar en un tres i nores i que fa que l’obligada reflexió doni pes
específic a l’obra presentada.
Igualment és molt interessant xafardejar els preus que els
autors han donat als seus treballs. La mirada detinguda permet veure molt clar
qui sap en el nivell en el que està i qui , en canvi, es valora molt més de la
seva realitat, o en el cas contrari, menys del que la seva vàlua mereix. Detall curiós que paga la pena valorar , fins i tot en la petita trampa de no
posar preu a l’obra i considerar-la ja propietat personal.
Enguany diria jo que el nivell és superior a l’habitual ,
tant per l’esforç dels creedors com per el fet de que la temàtica era
artísticament agraïda per aconseguir obres visualment atractives. Com sempre , no
faré distincions ja que la mostra és coral però crec que s’ha de dir que el
nivell en general està en l’aprovat alt i hi ha unes quantes obres que a un no
li faria res tenir penjades a les parets de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada