JORDI PRAT PONS . CLASS-X

En Jordi Prat Pons és potser l’artista mataroní amb les idees més clares en el que pertoca  a la creació artística i al món que l’envolta. Unes idees que sempre ha desenvolupat amb fermesa i convicció.

Va creure que era imprescindible una formació el més potent possible. Així va cursar Belles Arts a on , encara que moltes coses li anaven a contrapeu, va aconseguir obtenir uns coneixements tècnics i intel·lectuals que li van permetre bastir uns sòlids fonaments que ha pogut desenvolupar al llarg de la seva carrera.

Va entendre també molt bé que per treballar amb llibertat era imprescindible trobar uns circuits comercials que li permetessin viure de l’art sense haver de renunciar massa als seus convenciments artístics, d’aquí que malgrat haver aconseguit reconeixements de jove ( Premi Jove de la Sala Parés) va voler aixecar el vol i fugir de localismes i va ser molt valent anant a fer les amèriques, desplaçant-se a Miami  i passejant el seu art per bona part dels Estats Units de la mà de la seva galeria de Key Biscayne, lloc en el que justament ara mateix presenta nova exposició.

Igual evolució va seguir en els eu tractament pictòric. Als seus primers treballs establerts essencialment en el tractament de volums, en forma d’un seguit de composicions amb botelles estrictament morandianes, va contraposar  un volum dinàmic amb un seguit de treballs esportius , alguns ben qualificat com el que forma part de la col·lecció Municipal.

Comença llavors el seu descobriment del col·lage amb els seus característics amb botelles i etiquetes de les que es produeix una deriva vers el vintage. Unes formes i temàtiques treballades de manera especial que esdevenen ja signe inconfusible de la seva personalitat , amb unes peces denses de paleta impecable  en les que l’afegitó del paper provinent generalment dels plafons publicitaris públics , des dels “xinos” ( pirulís) fins a les grans tanques ( Publivia i semblants), aconsegueix donar matisos, volums i personalitat alhora que obté un gran reconeixement públic que se sent còmode  amb aquesta mirada  fàcilment compartida i d’ampli ventall comunicatiu.

A bon segur que un altre artista més acomodatici hagués fet parada i fonda en aquest concepte considerant que ja s’havia aconseguit aquella mirada personal reconeixible que no deixa de ser el somni de tot creador, però la inquietud natural de Jordi Prat l’obliga a reinventar-se per no caure en l’avorriment.

D’aquí que capgiri el seu fer com un mitjó, i si fins ara els elements no pictòrics eren simplement un element de suport , mentre que la base de la seva obra era essencialment pictòrica, ara inverteix dominis i els seus treballs s’estructuren en la base , fons i forma en els materials que basteixen quasi en el tot la seva obra mentre que la paleta pictòrica sols es complement per acabar el detalls, tant als que no troba sortida  com per remarcar límits , espais, gests i volums.

A més a més, encara que manté el seu lligam apassionat amb botelles i vintage, obre una apassionant relectura dels grans mestres de la història de l’art i ho fa  sense por i sense vergonya. Així és capaç de submergir-se atrevint-se  tant amb Velázquez, com amb Miquel Àngel, Goya o Modigliani i molts més artistes importants. I ho fa amb un total respecte , intentant xuclar la seva ànima i concepte però deixant ben clara la seva marca personal.

És en aquest concepte que s’estableix la magnífica exposició que sota el títol de Class-X presenta ara a la Destil:leria , una mostra emmarcada i dominada per la gegantina peça “Old man” ( 300 x240 ) amb el que recupera la seva passió per les mides gegantines com quan va exposar a l’Ateneu  una tanca publicitària de les habituals de carreteres i autopistes . Un treball aquest d’Old man veritable resum i compendi de tota la filosofia creativa de l’autor i alhora del seu mestratge tècnic. Una peça dominadora i dominant , subjugant tant en al mirada llunyana com en la propera, emanant força humana , creativa i artística i que sens dubte es convertirà en tarja de presentació del nivell assolit per l’artista.

Al seu costat ens trobem un bon ventall de mirades , amb joc de figures i personatges , realitzats amb gràcia, elegància i creativitat, i per acabar un petit mostroari dels seus més habituals treballs en relació a la botelleria, les marques i el vintage.  Tot per confegir una imatge potent de marca artística , en un desenvolupament personal  en el que sense defugir de la comunicació, i per que no dir-ho, una més que digne comercialitat, l’artista aposta per un nivell qualitatiu estimable per el que mereix tota felicitació.

En resum , una magnífica exposició la que Jordi Prat ens presenta a la Destil·leria que mereix una atenta mirada i de la que molt fàcilment se’n surt satisfet i amb un bon regust que perdurarà molt de temps.

Felicitats.