Magda Genestar és una apreciada il·lustradora que ara
traspassa les seves sensacions a una vessant pictòrica , expressant la més
dolça i tendra de les mirades al voltant de l’univers del quotidià.
L’obra de Genestar , establerta en un perfecte domini del
dibuix i dels ambients, com a bona il·lustradora que és, s’estableix en una
poètica endolcida del quotidià, en un reflex més il·lusionat que no pas real
del que significa la vida mateixa. Una mirada que vol propagar i defensar allò
que podríem qualificar com a tendre o bonic, entenent com a tal un cert senti
demodée de la vida i la pintura.
Molt en l’estilística de Badia Camps, Genestar es mou
cercant aquells oh que bonic, tant
per l’acurada realització pictòrica del seus treballs, establerts sense màcula
en la urbanitat més intensa, però quedant-se simplement en el paper
d’espectador, sense expressar mai passió de cap mena, que és el mínim exigible
a un artista si es vol considerar coma
tal i no es vol quedar en el qualificatiu de pintor
D’aquí que l’obra de l’autora , a la que cal respectar el
seu alt nivell de l’ofici, encara que pequi d’un evident enfarinament del
global, resti absolutament inocua en el sentit de vibració general. Poètica
simple per bocabadar mirades poc exigents i amants de sensibilitats poc
exigides.
Certament hi ha obres que mereixen una certa atenció, justament
les que defugin d’aquest bonisme/boniquisme però aquelles en les que al “Cuqui”
, oset protagonista , esdevé personatge central devaluent fins a mínims un
treball que formalment mereix respecte.
Exposició molt correcte en el formal, un fet a remarcar però
que no implica la correspondència en el sentit creatiu d’obra d’art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada