Anna Aluart , autora escollida per aquesta edició, ha trencat motlles i a més ha posat el llistó tan alt que deu rebre les malediccions de tots aquells que aspiraven al projecte en els propers anys doncs hauran de ser capaços de trobar un angle , insospitat ara mateix, per aconseguir superar l’avui vist.
Aluart ha descontextualitzat Les Sants traient-les del seu
entorn real i traslladant -les a
l’estudi en el que ha aplegat l’essència més pura de les mateixes , convertint-les en veritable
perfum de la festa , amb els components més naturals que no son altres que la
gent, la gent anònima que son alhora causa i raó, objecte i subjecte , de la
festa.
I ho ha fet amb uns retrats d’estètica tenebrista , ben propera al barroc, estilística mataronina per excel·lència, elevant a categoria la individualitat anònima, amb una mirada que a mi m’ha recordat la profunditat interior de Schoomer. Uns retrats que aconsegueixen transportar la individualitat al col·lectiu que representen. Uns retrats molt ben buscats i en els que sols sobren les quatre patums santeres que trenquen l’encanteri de l’anonimat per seguir essent “patums” auto anomenades i per tant prescindibles i eliminables.
Uns retrats de tècnica impecable , i el que és més
important, que trameten tota la capacitat sensitiva que és capaç de generar la
festa.
Uns retrats amb gust, olor i sons de Santes. Uns retrats que son Santes per arreu se’ls vulgui mirar. I que amés a més venen amanides amb uns magnífics comentari de Cugat Comas que obliguen a exigir un catàleg raonat de l’exposició , en el que s’apleguin ambdós per a la posteritat.
(les fotografies son ròpies o extretes de la xarxa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada