No fa encara un any que Maria Cusachs presentava el seu fer al
Museu del Càntir d’Argentona amb una exposició de títol “Superfícies” quan
repeteix experiència ara a l’espai capgròs i la mostra “Atmosfera”. No erraríem
poc ni mica, si les reflexions que vàrem publicar en aquella exposició les repetíssim
fil per randa per comentar aquesta nova. I és així ja que Maria Cusachs segueix
en el seu camí, amb una evolució lenta i sincera ,mantenint del tot els seus
projectes i ideals.
A la Maria Cusachs, li agrada la pintura i desitja
mimetitzar-se amb ella. La vol protagonista i deixa que s’escampi amb llibertat
per damunt els seus taulers, com buscant escapatòries a unes estructures interiors
que basteixen els seus treballs.
Tot amb uns plantejaments que volgudament cerquen l’estètica
sense embuts ni vergonya , defugint aquesta estúpida moda que es practica en la
contemporaneïtat, i molt recolzada des de la docència, en la necessitat a la
renúncia pictòrica i especialment a la bellesa per aconseguir una obra vital i
actual.
Deturar-se davant cada obra de les presentades per Maria
Cusachs és un immens plaer, ja sigui en el goig de l’ofici i la ductilitat del
seu treball tècnic, com especialment per la seductora i rítmica sensibilitat
que un veu proper a la música de Mozart o Schumann. Una sensibilitat generadora
de múltiples visions, vivències i conseqüentment sensacions íntimes i
personals.
Amb una abstracció d’un clar rerefons figuratiu, Cusachs
escriu ara a l’espai Cap Gròs un nou capítol del seu caminar, aquest que fa de
la pintura el seu eix, i de les emocions el seu futur. Cal visitar-la
Maria Cusachs
Espai Cap
Gròs
.Setembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada