EN FORMA PRÒPIA. MÒNICA VILERT

 

Després d’ocupar part de la sala d’exposicions amb la mostra dedicada als guanyadors del Concurs d’Art de Llavaneres, retorna ara amb tota la seva força pictòrica i artística , l’artista Mònica Vilert per omplir l’espai amb el seu fer , per mostrar a qui encara no ho sàpiga, que és una de les grans artistes del Maresme amb un domini de l’art absolutament ple en el concepte de comunicació, que depassa en molt a autors molt més coneguts.

De sempre, des que vaig conèixer el seu fer juntament amb altres companys de taller amb el mestratge del Rovira Brull, que he estat seguidor irreductible del seu fer. Em vaig quedar especialment embadalit del seu mestratge en aquella espectacular exposició que pel setembre del 1991 va realitzar conjuntament a Tertre i a la sala de la Caixa Laietana  i des de llavors he seguit amb il·lusió i satisfacció la seva carrera , que no ha estat fàcil per circumstàncies que no venen ara al cas.

Avui, recobrada del tot per l’art des de fa uns anys, retorna amb aquesta exposició a l’expressió màxima de la seva personalitat artística, aquella que clarament marcava Francesc Miralles en el seu magnífic escrit  per l’exposició que realizara  a  l’ensems a Tertre i Caixa Laietana al setembre del 1991. Fa més de 30 anys Miralles deia “ Cal posar la sensibilitat  a flor de pell per copsar aquesta subtil relació que l’artista  desenvolupa entre allò real i allò intangible, entre el seu fer i l’univers. Aquí ens trobem davant d’una obra que vol trencar els límits de la mateixa pintura, de la mateixa escultura, i convertir-se en un gest a l’aire, en una senyal a l’infinit”.

Aquestes frases . escrites per el mestre Miralles fa més de trenta anys, esdevenen ara realitat total en veure el treball que presenta de manera ordenada al Museu de Llavaneres amb una exposició que hem de qualificar d’espectacular i magnífica.

Allà ens trobem davant la veritable Mònca Vilert, la vibrant artista que s’amaga en una exterior artístic fred , però que alhora desprèn ingent quantitat de força i escalfor, amb l’ajut exacte de color, i que desenvolupa els seus treballs sota unes aparents regles , que per alguns poden semblar fins i tot matemàtiques, per estructurar amb el mínim d’elements i fins i tot de color, uns conjunts plàstics que essent en essència abstracció pura, esdevenen elements referencials per a qualsevol espectador interessat.

Conec abastament la translació d’emocions que provoca el treball de Vilert. A casa, entre els centenars d’obres que hi ha, sols una ha estat adquirida i és la que em va regalar qui més estimo quan vaig fer quaranta anys. Ara, trenta dos anys més tard, l’obra de Vilert em cluca l’ull cada dia i m’indica que l’art és una forma personal de ser i que marca al seu autor amb un estil personal i propi que tant  li serveix per el seu interior com per expressar els seus pensaments i passions de forma que alhora puguin ser compresos i compartits per l’espectador.

Ara a Llavaneres ens trobem davant d’una autora apassionada que vol traspassar el seu art de forma freda per cridar així l’atenció de l’espectador i portar-lo cap el seu costat. El tropisme de les seves figures , la teòrica  de les seves obres, el traspàs simple, però intens, de les seves vibracions artístiques a l’espectador , conformen una pluja fina però constant, que atrapa a hom que s’acosta a la seva visió i més encara a qui la vol viure.

Com molt bé ens recordava F. Miralles, cal anar poc a poc per endinsar-nos en el món de suggeriments a que ens enfronten les obres que ens presenta Mònica  Vilert Però una vegada enfrontats a ells,  cal fixar-se en els signes que ens trameten i una vegada escoltats  deixar que planament entrin en el nostre interior per així copsar amb tota intensitat la comunicació que ens presenta l’autora.

L’exposició de Mònica Vilert és sens dubte, una de les millors de l’any i de la que cal aprofitar-ne tots els seus sentits, des de la seva plàstica bellesa, fins a raonaments superiors que ens envolten a l’intentar establir contacte amb el treball de l’autora que compren a la perfecció que l’art és posar en comunicació l’interior de l’artista amb el dels espectadors.

Exposició d’obligadíssima visita per a tots aquells a qui agradi l’art

Felicitats.

 

“En forma pròpia”. Mònica Vilert

Can Caralt . Museu de Llavaneres.

Del 27 d’Octubre al 19 de Novembre de 2023