El passat 4 de febrer a La Vanguardia, hi havia una excel·lent
columna amb aquest títol signada per Xavi Casinos, que us recomano busqueu i
llegiu, en la que deia coses molt interesants, i que resumia la pastilla separada
en la que deia : “Una base sòlida en industria cultural aporta resiliència a
les ciutats per superar crisi”.
Crec que no hi ha un sol mataroní que no percebi la crisi
galopant de la ciutat que ha perdut pistonada en tots els àmbits, fent que no
funcioni quasi res , i que ha convertit a Mataró en una ciutat dormitori i de
serveis sense teixit productiu propi i sense cap mena d’imant que serveixi de pol d’atracció als visitants.
Explica Casinos que per cada euro que s’inverteix en cultura
el conjunt de l’economia obté una rendibilitat de vuit. Aporta una mica més d’un
2% del PIB i dona feina a més d’un 3.5% de la població. Recorda que Detroit ho
va dedicar tot al motor, i va descuidar el flanc cultural fet que la va privar d’aquesta palanca resilient.
Explicita que el turisme cultural té un perfil molt apreciat. Té un nivell formatiu
alt i s’estén per tots els segments d’edat.
L’article, dedicat a Barcelona, explicita, com exemple, les grans
exposicions previstes a la ciutat i l’important efecte crida que realitzen que
ha fet que aquest any Turisme de Barcelona , de la mà de la Fundació Miró, serà
present a Arco. Igualment explicita la gran aposta que està fent Paris cap el
Louvre que està ofegat per l’allau de visitants.
Mataró no és una ciutat de gran riquesa cultural, però en
canvi té elements de tots els temps que permeten en la seva varietat oferir un
ventall divers i atractiu. Però clar si la Torre Llauder sols es pot visitar
els dissabtes al matí a l’hivern i a la tarda a l’estiu; si la Capella dels
Dolors també sols es pot visitar de tant en tant. Avui he mirat quan i a quin
preu i al web de cultura parla del passat dissabte i la següent visita és per
el dissabte 8 de març; la Casa Coll Regàs sols es pot visitar els dissabtes a
la tarda i alguns diumenges al matí. La Nau Gaudí sols es visitable per les
tardes els deis laborables igual que el Museu de la Ciutat , i amb visita més reduïda
a Ca l’Arenas, amb exposicions que duren mig any sense publicitació externa de
cap mena.
Amb aquest desideràtum de visites mínimes i coincidència horària, i sense cap mena d,abonament conjunt de ls visites, és lògic que la ciutat tingui un nombre de visitants culturals residual i que a
quasi ningú interessi Mataró.
Si això afegim la inutilitat general dels darrers regidors de
Cultura que ha arribat als mínims a l’actual
Heidi Pérez, una absoluta vergonya per la seva actuació i els seus silencis, - fa
més d’un any que espero respostes al que
li vaig preguntar - , fa que Mataró no vulgui aprofitar el poder que li dona la
seva varietat cultural.
Esperem que caigui un llamp
guaridor i que la ciutat, i especialment aquells que tan malament la
dirigeixen, entenguin que la Cultura és
un element transcendental en l’evolució de la ciutat alhora que pot esdevenir el
seu pool de salvació.
Si tantes poblacions han destacat per la seva força
cultural, Mataró no pot ser que segueixi essent furgó de cua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada