Amb aquest espectacular títol , Llàtzer Moix presentava el
passat diumenge a La Vanguardia , una acuradíssima reflexió en relació a l’actuació de Macron i el Louvre
, i ho feia amb una frase destacada “la
degradació de l’experiència museística avança de bracet amb la massificació creixent”.
L’article era molt bo i encertat, - us recomano el cerqueu per
Internet-,però a un , mataroní de residència i història, la farmàcia fundada
per la família al carrer Nou és del segle XVII-, li van agafar ganes de riure.
A Mataró amb un Museu que té peces tan importants com la única
col·lecció de gravats de Goya en un Museu català -l’altre està a la Biblioteca
de Catalunya-, col·lecció de la tirada de 1937, amagades de tota visita, quan
son un tresor artístic de primera magnitud que ocupa lloc de privilegi en
Museus Contemporanis com per ex, el d’Helga d’Alvear a Cáceres.
Un tresor també econòmic, doncs a Sotheby’s fa vuit
anys es va adjudicar un lot amb els gravats de Goya de la seva sèrie
La tauromàquia per un valor de 512.750 lliures , el que significava uns 605.000
euros a preus de valoració de la lliure d’aquells temps. Calculeu dons el valor
de les quatre sèries de gravats del Museu.
Un Museu que disposa d’un fons important d’art aconseguit en
bona part per Rafel Estrany que com apoderat del Servei de defensa del Patrimoni
Nacional, amb l’estrella de disposar de dues obres de Dalí, “Caballero con bigote” i un altre dedicat a
Puig Puxades (sic) i un bon seguit d’artistes noucentistes i una petita i
important col·lecció de taules gòtiques que mereixerien estar exposades a l’abast
de la gent.
I un Museu que hauria de disposar d’obres del nombrós i valuós
grup d’artistes que ha tingut la ciutat, és en canvi un museu mort i esllanguit
que en la seva seu central, quan el vaig visitar fa pocs mesos, sols tenia
exposat un quadre de Jordi Arenas de la façana de l’Ajuntament al començar la
guerra civil.
Amb un Museu absolutament mort i buit de la realitat artística
de la ciutat, el senyor Llàtzer Moix pot estar ben tranquil. A Mataró la degradació
de l’experiència museística va de bracet de la desídia de l’Ajuntament i d’anys
d’ineficàcia i de la no actuació del directors del Museu en els darrers 50
anys.
Ca L’Arenas n’és l’última demostració dels fets. I molt que
ho sentim els ciutadans de Mataró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada