CRUILLA. OLGA SERRAL

 

Olga Serral, presenta ara a la seu del Museu del Càntir, la seva realitat actual en aquesta passió desfermada que existeix entre ella i el món del paper. Una passió que sorprèn en la primera visita que un fa al seu món particular, que et sedueix en la continuació, però que et presenta dubtes en la importància de la tècnica en relació a la creació.

Centrant-nos en les darrers exposicions que d’ella hem visitat, el seu espectre creatiu ha variat molt des de la seva primigènia mostra  a l’espaí capgròs , de nom “Camí de cotó” en la que presentava amb una plàstica bella i contundent, aquelles sensacions que la motivaven interiorment, a la d’ara mateix en la que redueix l’emoció a una subordinació tècnica que no l’afavoreix.

Fa encara no mig any que es presentava a la Destil·leria amb “La mort és blanca” una molt personal i íntima exposició amb peces dolces plenes de neguits i transcendències, que no superava en l’artístic a la plenitud aconseguida el juliol del 2023 a Ca l’Antiga amb una excel·lent exposició “Paper- Amor , Amor- Paper” on deia en la seva crítica: “ copsant el missatge de vida i natura que ens presenta l’autora, que crec fa amb aquesta mostra un tall profund , i a mi m’agradaria definitiu, amb altres línies encetades en el passat, i que ara queden soterrades front la potència i el bon sentit creatiu que ens demostra”.

Però aquell “a mi m’agradaria que definitiu” no s’ha acomplert. El sentit creatiu avui queda de nou en segon terme, superat per el sentit tècnic i material ( el paper artesanal ) que esdevé en el protagonista real i dominant de tot l’exposat i presentat.

Olga Serral dona en aquesta exposició un paper més important al material creatiu que no a la creació artística pròpiament dita i encara que és enormement emocionant el diàleg que es comença a gestar entre ambdues raons, l’esclat encara no s’ha assolit plenament i un pensa en l’oportunitat perduda ja que un , com amant absolut de les exposicions,  sempre ha cregut en els resultats i  ha pensat que el camí ha de ser més públic que personal, en l'exposició, encara que ha de resultar ser més personal que públic en la creació.

No m’agradaria però que el lector pensés que es troba davant d’una fluixa exposició, ans el contrari. Serral és una gran artista i una excepcional tècnica però avui ha preferit el mestratge com a eix de la seva exposició, com ho demostra amb les fotos i el text del catàleg,  quan jo penso que hauria de ser al revés, però això no vol dir que l’exposició no sigui una més que correcte exposició .

Ens queda dons , després de veure l’exposat , esperar a la propera en la que expressió i tècnica hagin aconseguit establir un més adequat equilibri de domini. Llavors serà el moment d’un judici més estricte que no pas en aquest exposició, que esdevé un interludi tècnic, això sí, de gran qualitat i bellesa.

 

“Cruïlla”. Olga Serral i Clarós

Museu del Càntir. Argentona

Del 21 de febrer al 30 de març de 2025