Aquest mes de febrer el Museu Arxiu de Llavaneres presenta l’exposició “Ligthflow” de l’artista Elisa Schaar, artista alemanya resident al nostre país i que ja havia exposat en els nostres contrades tant a l’espai capgròs com a la sala del Casal, i ara fa el tomb presentant-se a la sala del Museu de Llavaneres, on exposa la el seu fer que segons ella “... reflexiona sobre la intersecció de la tecnologia digital i la humanitat i per damunt de tot reflexa la seva percepció personal del món dels algoritmes per una part i per l’altre la seva resposta als reptes polifacètics que tenim cada un de nosaltres” (sic)
El Museu Arxiu de Llavaneres és una sala emblemàtica a la comarca per la qualitat de les exposicions que realitza, però òbviament també té el seu fracàs anual, que cal quasi sempre disculpar. Aquest 2025 l’error ha arribat ben aviat ja que la mostra que ens presenta aquest mes amb el protagonisme de Elisa Schaar és totalment inacceptable per no assolir , i per molt, el nivell habitual de les exposicions que habitualment presenta.
L’artista alemanya , resident a Caldetes, habitual de les col·lectives de Sant Lluc, exposà el 2016 a l’espai capgròs amb una mostra d’una línea d’abstracció cromàtica d’una certa bellesa però que moltes vegades queia en l’accent i llavors s’esmunyia en un decorativisme de poca potència, fet que es repetia en la mostra que presentà al casal Aliança l’any següent.
Esperàvem ara veure-la ja lliure dels encontillaments anteriors i llençada per uns camins de llibertat compositiva i el resultat ha estat just el contrari. Schaar es troba en un camí obturat i complexe. En un full que s’ofereix parell al catàleg ens parla de la “llum interna” i de reflexions personals ben llunyanes al fer artístic i que poca relació tenen per a l’espectador quan es troba davant les seves obres treballades pel general amb un cromatisme agut i accentuat que ajudat per la mala tècnica pictòrica , converteix els treballs en obres “modernes” d’una botiga de mobles de poc nivell.
De tot el presentat sols es salva l’abstracció que presideix la mostra i encapçala aquest escrit, que té una certa gràcia compositiva, però sense ser una peça d’alt interès, i també unes poques peces de mida petita que ocupen el lateral de la sala.
 |
| Imatge del Sant Lluc de 2017 |
La resta és absolutament decebedor i no té el nivell per ser presentat en aquesta sala. Des del conjunt de peces petites, abstraccions disbauxades i sense gràcia, amb cromatismes accentuats i amb greus problemes tècnics i compositius, fins al tríptic de peces de mida gran, que està presidit i encapçalat per la peça que Schaar va presentar a la col·lectiva de Sant Lluc de 2017, és a dir de fa quasi vuit anys. I si en vuit anys encara l’autora creu que ha de ser present en la seva més important exposició, vol dir que el progrés i la millora no han reeixit.
El pitjor és que d’aqui un parell de mesos té exposició programada a Aparelladors, fet del tot inacceptable per la proximitat de temps i per que en condicions normals és impossible la millora i estarem davant del mateix camí.
Resumint relliscada profunda del Museu de Llavaneres amb aquesta exposició inadequada per a ells i per a l’autora.
Lightflow. Elisa Schaar
Museu Arxiu de Llavaneres
Del 7 de febrer al 2 de març de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada