SETZE


Avui la meva filla ha complert setze anys, una xifra totalment descafeïnada al respecte del que significava en els meus temps.

Llavors el fet de la majoria d’edat als vint-i-un ,- redimonis que vell soc en aquest mon de blogs de jovencells -, feia dels setze el que podríem dir majoria d’edat social. Accedies al DNI, podries entrar al cinema a las pel·lícules “autorizadas para mayores”. Es legalitzava en esperit el tabac, l’alcohol i les discoteques. Entraves encara que fos per la porta petita al mon dels adults.
Ara els setze tan sols serveix per accedir al mercat del treball. La resta queda en espera dels mítics divuit i l’absoluta majoria d’edat.

El dia laborable tan sols ha permès l’estricta celebració familiar i no se com ho celebrarà amb les amigues. Suposo que ho farà aquest dissabte amb cinema i pizzes. Jo si recordo el que vaig fer. Anar al cinema Aribau a veure “El graduado” , que per cert fa poc vàrem revisionar amb vídeo i amb ella, i encara aguanta prou be, en especial la música de Simón i Garfunkel.

Com queda clar, els temps estant canviant.