PLAERS

Feia un temps que no anava a passejar per Consell de Cent. Entre vacances, Setmana Santa i la feina , feia més d’un mes que no anava per allà. Avui ho he fet. En part per què tenia temps, però especialment per què la lectura de l’article sobre la mostra de Gerardo Rueda que es realitza a l’IVAM m’ha generat una necessitat imperiosa de veure pintura, ja que aquest fet és impossible a Mataró ( Algú m’explicarà com en una ciutat de més de cent mil habitants , en el decurs de tres mesos alts de la temporada sols es pot veure pintura en la petita sala d’una associació – Sant Lluc-, o en els halls de dues empreses – Cap gros i Hartman-).

La visita ha estat motivada en la recerca de la definició de Rueda de l’existència de quadres espectacle i de quadres emoció. En la recerca d’ambdós m’he passejat i he gaudit d’una excel·lent dosi de bon art.

Per què art i del bo és passejar-se per Manel Mayoral i deturar-se en els Mir, Clavé, Millares, Picasso o Miró que presenta. Anar a Eude i veure la gràfica de Hockney amb obres dels setanta que abasten la gràfica clàssica dels contes d’Anderssen i les litos vitals de la seva sèrie de piscines. O veure a la M.J.Castellví a Alfons Alzamora que els més veterans recordarem dels seus inicis a la mataronina l’Abast. O veure com s’està adotzenant el premianenc Didir Lourenço que a la Jordi Barnadas es copia a sí mateix fins l’avorriment i és una llàstima.
Això per no fer referència a la mostra de pioneres de la fotografia de vanguardia a Manuel Barbié que és espeterrant , i serveix per aixecar encara més l’ànim i acabar a la Gómez Turu i deturar-se en una bona i variada col·lecció de Barceló ( de 5 a 190 mil euros).

Obres espectacle, i moltes obres emoció en una passejada que val la pena i que us recomano amb plaer.

DISGUSTS

La llàstima es que en arribar a casa em surt el regust amarg. Trobo el butlletí municipal que parla dels nous noms del nomenclator i parla de Pere Màrtir Biada . Si hi ha un artista al que hom coneixia era a n’en Pere Viada ( així amb “V”). Qui no el coneixia , segons es veu, era la gent de l’Ajuntament, que cau en l’error ortogràfic que ningú detecta.

Després diran que l’art es valora en el que val, en la cultura pública.

( Fotografies , Obres de Gerardo Rueda )