dimarts, de maig 30, 2006

Aquest cap de setmana m’ha arribat l’agenda cultural del PMC. Cal dir que arriba puntualment uns quants dies abans de fi de mes, cosa que agraeixo. En primer lloc per què desprès de mil i una batusses m’arriba sense problemes, i no tinc de fer ús de la de la meva filla, i per l’altra pel fet de que no arriba a tres quarts de quinze i si quan cal. Felicitats dons a qui pertoqui.

CAN PALAUET

En l’agenda veig , que per una vegada i sense que lamentablement serveixi de precedent, a Can Palauet tindrem una exposició com cal.

Es tracta de “Chillida. Codis” , una mostra produïda pel Museu Chillida-Leku i que el departament de Cultura de la Generalitat passejarà per Catalunya fins a final de 2007. És a dir una mostra itinerant i ja que el PMC s’apunta , sense cap mena de criteri, a tot el que fa la Generalitat i la Diputació, hem tingut sort, i després de Reus, on s’inaugurà fa poc, tindrà la nostra ciutat com a segona estació.

L’important però està en que arribi i ho faci amb 41 obres gràfiques, d’elles 33 aiguaforts, que amb tan sols el blanc i el negre estableixin la dialèctica més fonamental de l’obra gràfica de l’artista, en una exposició que a bon segur, - i amb les seves limitacions de la manca d’escultures- , serà la més important que mai s’hagi fet a Can Palauet.

Però no cal donar cap mèrit al PMC. Això es servei d’aquells “tot inclòs”. I si voleu saber el nom d’altres exposicions que arribaran en els propers mesos, ja sabeu, a tirar de cercador i amb Chillida i Generalitat d’esquer, recolzant-se en notícies de Vilaweeb , podreu trobar les itinerants de la “Gene”. Ja n’hem patit una ( el parricidi) , ara queda la resta, de les que tan sols una de Miró pot cridar l’atenció, però com que ja en va fer una fa un parell de temporades.....

Per cert, tenint en compte que un es responsable d’art en dos mitjans de comunicació prou importants a Mataró, com ho puguin ser TVM i Capgròs , que us semblaria un dossier de premsa per a tal de fer-ne propaganda.
Ja sé que no soc d’Acm i per tant enemic, però la Regiduria de Cultura no ha d’estar per potenciar, amb els mitjans més escaients , la cultura del poble?.
I com no, perdoneu l’atreviment per demanar cosa tan estranya com un dossier informatiu.

CASA ARENAS.

Segons s’ha dit per activa i per passiva, aquest centre s’ha d’inaugurar el proper 1 de juliol, aniversari de la mort de Jordi Arenas.
El cert és que no en veig ni un borrall, ni una prèvia, ni un apunt, de l’acte , tot i tenint en compte que es tracta del primer dia del proper mes. Però tampoc veig cap notificació de la deguda Jornada de Portes Obertes.

I dic deguda ja que en el mes de Gener , - allà per sant Antoni -, es va suspendre una Jornada Pública de Portes Obertes , tot indicant que es realitzaria abans de la inauguració de la Casa. Igualment, davant els greus errors de convocatòria envers els artistes , el regidor es va comprometre públicament a fer una altra jornada de Portes Obertes dedicada al món de l’Art.
Tenint en compte que està previst inaugurar el dissabte 1 de juliol, que l’anterior és Sant Joan, que l’anterior és el Referèndum de l’Estatut, sols queden com a dates les del proper cap de setmana , o les del següent .

Em doldria que Jaume Graupera , a qui aprecio molt, no fos complidor del compromís donat. Per tant espero amb ànsia la jornada de Portes Obertes. No dubti de la meva presència , acompanyat de tota la família. En l’esmentada jornada espero saludar-lo amb tot plaer.

I de pas parlarem de “Proposta Mataró” , el Fons d’Art d’Artistes Locals que està més encallat que... Potser serà per què tan sols portem setze mesos lluitant per ell. I tots ho sabem. Amb l’administració el temps es sempre comparable al part de la burra.

CAN XALANT

No es pot negar que Can Xalant funciona. Endogamicament , ... amb ells, per ells i en ells ... ( i no voldria ofendre a ningú) , però funciona.

Actes , protagonistes importants , això sí , sempre del mateix cantó ( com si d’una secta es tractés), És l’exemple paradigmàtic com amb diners públics ( i molts diners ) es pot fer currículum en base a repetir-se sempre els mateixos , i principalment , amb l’absència permanent de tota veu discrepant.

Ara es presenten dos actes importants “ L’Estètica de la Resistència” amb Alfredo Jarr , del que per cert en cap moment ningú parla de l’enganyifa que ja va realitzar fa uns quants anys aquí a Mataró, en un taller del mateix PMC que ha passat a la història personal dels seus participants, i no pas per allò que varen aprendre. ( No deixa de ser curiós que amb la cura que tenen els contemporanis per això dels currículums, en Jarr i els de Can Xalant hagin oblidat la seva estada anterior. Seria bo una explicació).
En el taller “s’investigaran noves estratègies de presentació i de representació amb el desig de crear nous models d’intervenció pública i de resistència”.
Com ja he dit altres vegades, hi ha paraules que parlen per si soles.

Finalment l’1 i el 2 de juny ( dies laborables i en hores laborables) , “Visible , invisible. L’Art contemporani i els mitjans de comunicació”. Igualment com en el cas de Tario Morales i la seva presentació , algú ha pensat en les hores i els dies en que es fan aquests actes?. Potser que la comissió de seguiment de Can Xalant en prengui nota.

És clar que si del que es tracta , com així sembla, és tan sols de lluir ,endavant, però el cert és que Can Xalant ha esdevingut ja la més clara demostració de l’ús per interessos particulars d’uns diners públics.
I molt m’agradaria que aquells que manen i que se que llegeixen aquests comentaris fossin capaços de demostrar-me el contrari.

( Foto de Can Xalant de Quico Melero)