ENTESA

Dons si, ens entenem. O al menys això sembla. Que perduri , al menys per quatre anys.

L’escenari s’ha omplert amb el protagonista Montilla, l’actor secundari Carod-Rovira, el segon secundari Saura , un magnífic grup d’actors d’aquells que diríem de repartiment però que tenen nivell de sèries de la BBC , i tot amanit amb el cor de figurants que en molts casos quasi sols assoleixen el paper d’extres sense paraula.
Els actors estan ja a l’escena tot esperant que s’apugi el teló de la nova legislatura. Esperem que tots sàpiguen el paper , i que tinguin també l’habilitat de seguir quan a algú se li oblidi i improvisi sobre la marxa. Tot per aconseguir el més gran èxit de públic i crítica.

Certament que encara ens queda la curiositat per saber-ne el repartiment exacte. Per el que a un pertoca, segueix amb el dubte de si serà Bargalló qui s’encarregarà de Cultura, fet que a priori pot donar alçada a un paper al que Mieras no va saber treure el suc, i Mascarell , del que molts creiem que el mantindria, va intentar remuntar sense aconseguir-ho del tot, llastrat per aquest concepte tan barceloní de la modernitat, no tocant de peus en terra per veure que a Catalunya les infrastructures culturals son tan minses , que es precís reforçar aquest fonament, abans d’intentar volar per camins de grandesa i modernitat. Però el cert és que semblava que ja ho començava a entendre i estava per la labor.

Bargalló em va agradar en el seu pas per el Govern, ara veurem com actuarà. M’agradaria una línia més universalista de la cultura i no caure en un folcklorisme carrincló de sardanes, bastoners, gegantes i castellers .... , per acontentar al nacionalisme d’espardenya i barretina. És clar que algú ens podria parlar de la mateixa altra cara de la moneda , amb l’errònia política cultural de barris del PSC , de la que se’n podria treure profitoses reflexions en la seva relació amb l’abstenció , per no haver afavorit, ans el contrari, la deguda integració al país.

DELS DIARIS

El mestre Josep Ramoneda en el seu article d’avui a “El País” encerta de ple en la diana, amb unes reflexions que un signaria fil per randa. Un article majestuós, que penso que hauria de ser d’obligada lectura i reflexió per tots els polítics i per tots aquells que ens acostem amb curiositat a la mateixa. Un article per guardar i poder rellegir dintre d’un temps.

Dels polítics , tal i com s’esperava. Trista i decebedora la postura de CiU i en especial la d’Artur Mas. Parlar de “pèrdua de qualitat democràtica” és pixar molt fora de test i demostrar que ell segueix mirant-se al mirall i tot preguntant-se qui és el més guapo de tots , no entén com és possible que la princesa poder li hagi donat una altra vegada carbasses.
Això per no parlar del No de CiU avui al Congres en unes lleis que si algú fos coherent hauria de fer enrogir de vergonya a aquells que han aixecat la ma.

De la cassolada barcelonina d’ahir millor no parlar-ne. Que algú em retopi si erro, però no recordo un fet semblant quan CiU va pactar amb el PP per fer el seu especial tripartit ( Convergència, Unió i Partit Popular ).
Si entenc una certa emprenyamenta de les bases més nacionalistes d’ERC , que preferien un bloc nacionalista que no pas d’esquerres. Les entenc ja que jo no entendria de cap de les maneres la sociovergència. Oli i aigua son sempre impossibles de lligar.

Fora d’això sempre és bo apuntar-se a n’en Sostres i a Libertad Digital. Especialment si un pateix d’estrenyiment. Molt millor que no pas els tradicionals supositoris de glicerina.

ARXIU PUIG i CADAFALCH

Llegeixo amb alegria l’entrada a l’ANC de l’arxiu de Puig i Cadafalch , trobat en una habitació dissimulada en la seva casa. Un arxiu que per el que s’explicita a premsa disposa d’una bona documentació política, junt a papers familiars i un bon recull artístic i cultural.
Estaria be que un part en forma d’exposició pogués ser vist a Mataró. L’ANC ja te costum de fer exposicions quan li arriba un fons documental important, per això bo seria que l’Ajuntament i en aquest cas el PMC fes les primeres passes per que aquest llegat personal d’un dels mataronins més insignes, tingués a la seva ciutat el ressò que mereix.

COROLARI

Parlant de l’Arxiu Nacional de Catalunya, em ve el record d’una de les primeres imatges de la mostra sobre la Guerra Civil que ahir comentava. És una carta provinent d’Andalusia on apareix la pregunta amb clara resposta positiva, de per què Catalunya no te tot el dret de decidir i actuar per ai mateixa.
És una carta dels trenta i pocs, i sembla que estigui escrita avui mateix.
Potser en caldria fer copia per enviar a Bono, Chaves e Ibarra , els tres impresentables tenors, o potser barons.


POEMARI DIVERS ( I )

I ja no seràs més transfigurada,
sinó tornada a l’aire de la nit,
que ara en ma llar un altra amor fa estada
i jo sento gronxar-se , a ma besada ,
roses immarcescibles en son pit,-

(”El retorn”. Josep Carner)