diumenge, de novembre 05, 2006

TRIPARTIT

A mitja tarda poso la ràdio per saber com han acabat els partits de futbol i em trobo amb la bona nova , els locutors de la SER que son els que escolto no ho deien amb molt alegria, que sembla que hi ha de nou tripartit. Ho dic a la Xoni ( la meva dona) i els dos esclatem amb aplaudiments. És una excel·lent noticia.
El telenotícies confirma i explica la noticia , i encara que ja sabem allò del blat, el sac i ben lligat, tot sembla ben assegurat, i estic convençut que és la millor notícia que podíem rebre. La millor tant per Catalunya com per el PSC. Per el país perquè així s’assegura un govern d’esquerres i de progrés. Per el PSC ja que sembla marcar un punt d’inflexió envers la dependència servil del PSOE.

Suposo i desitjo que tots han après del passat. Sortosament ara no plana sobre el govern un tema tan espinós com el de l’Estatut, tema que tots hem de recordar va obviar CiU en tots els seus mandats. Ara és qüestió de governar. I seguir el camí encetat.

Lamentablement la gran tasca feta no s’ha sabut explicar ( com a Mataró ). Justícia, Educació, Sanitat , Benestar Social, Cultura... han fet passos de gegant en relació a la deixadesa dels governs convergents , més engrescats en una idea utòpica de pàtria, que no pas en el treball diari de fer un gran país. Ara és el moment de continuar.

Estic convençut que és el millor per Catalunya. Tant que fins i tot podrem suportar que Montilla en sigui el seu President.

VENTURA AMETLLER

Vull sumar-me a l’homenatge que ahir li va retre la seva vila nadiua i de cor que n’és Pals. El bon amic Josep Mª Codina em convidà a l’acte, però obligacions familiars ho feien impossible, però hi vaig estar en el sentiment.

Amb Ventura Ametller he tingut relacions professionals i personals i sé que gaudeixo del seu apreci, i de la lectura dels meus escrits ( com jo dels seus).
Encara que no tanta gent ho recordi , ha estat un home molt proper a l’art, i no per relacions familiars de primer grau, i sí per la seva estima al fet cultural en general i a la plàstica en particular.

Aquells que recordem els temps de Tertre, Fuset, l’Abast, sabem de la seva saviesa crítica i d’aquell concepte de l’art en un entorn de cultura global , que ara sembla mig enterrat.
Per tot, aquest ha estat un homenatge de justícia i estic orgullós que el meu alcalde hi hagi estat present