DESPRÉS DE SANTES

Treballar, que encara queda fins el dissabte que estic de guàrdia . Anar a un bon grapat d’actes de Santes . Dormir un xic no fos cas que quedés roncant recolzat en el microscopi. A més , escriure en el blog és impossible. Per això aquest ha quedat adormit durant una setmana.

No puc dir que sigui “santero”. En tinc el pedegree. No tothom pot parlar d’un avi president del Patronat de Les Santes , de tenir ben a prop del lloc en el que escric un gravat de les Patrones de data del XVIII ( una còpia està al Museu Arxiu) i de que la mare sigui padrina d’una campana de Santa Maria.

Però el cert és que mai he acabat de “sentir” del tot ,Les Santes. Primer per què vivia a Argentona, on si vaig viure intensament la festa del Cântir. Després per què una vegada resident a Mataró sempre hi ha hagut una “petita” que m’ha portat obligacions. I finalment per què treballar a Barcelona implica unes limitacions vacacionals importants.

Ara però cada vegada intento viure més Les Santes , tot esperant l’any proper per anar a la Missa de Les Santes que fa anys i panys que no trepitjo. He anat a un bon grapat d’actes encara que el fet del foc que cada vegada esdevé eix més principal de la festa em limiti , i molt. Primer per una por infantil als petards ( un veí va perdre uns dits amb els petards i això em va marcar en la infantesa) , i ara per decisió mèdica ja que amb la meva minusvàlua auditiva , els focs i encara.

Penso però que han estat unes bones Santes , per no dir excel·lents. Gent a dojo, un civisme ben acceptable i molt millor que l’any anterior, i en general unes ganes de passar-ho be , sense voler provocar problemes. Unes festes complexes, ben vives i amb futur , cosa de la que un se’n alegra un munt.
Però és clar , un és crític, i és un apassionat de l’art , i en aquest camp les coses no han anat pas com caldria.

Enguany , i esperem que serveixi de precedent , el cartell no ha tingut contestació. El seu autor, tots ho sabem , en Marc Prat. Però tots recordarem d’aquí uns anys aquest nom?. I ho dic ja que ni en el cartell gran, ni en el petit apareix per enlloc el nom de l’autor. Imperdonable
Si ens deturem en el programa de festes, és cert que Marc Prat té pàgina personal. En ells ens assabentem de les seves habilitats musicals i de quins han estat les seves passes en aquest camp. Res es parla de la seva activitat artística. Però en Marc Prat ha composat música per la festa , o n’ha fet el cartell?. De nou anem errats.

El disseny els elements gràfics de Les Santes ha corregut a càrrec de Roger Armengol de 1r2a. M’ha costat trobar el nom ,ben amagat en l’apartat de l’organització. Ho entenc. No és per estar feliç del treball realitzat. Qui tingui dos dits de seny no li encomanarà cap treball, ja que feia anys que un programa era dissenyat de manera més plana i burocràtica.

Amb un pantone de color que convida de tot menys a festa , ben parell al d’aquest blog , el programa s’estructura burocràticament , sense cap mena de trencament. Pla , absolutament avorrit, donant la mateixa intensitat a tots els actes , quan tots ells tenen un pes específic personal i valorable. Monotonia a la que ajuden unes fotografies igualment avorrides i poc engrescadores, i una infografia que a vegades assoleix un bon nivell de divertiment com quan en el Sarau indica clarament que Antonia Font actua en el WC.
Això per no parlar del logotip , del que no goso, qualificar-lo, perdent tota la força de l’original, o dels cartells individualitzats d’actes , en els que proporcions , lletres , espais i buits , esdevenien lliçó pràctica del que mai s’ha de fer.

En resum, un suspens sense pal·liatius per a Roger Armengol capaç de malbaratar el bon treball de Marc Prat.

Però front un negatiu i ha sempre un positiu que en aquest cas es troba en el bon treball en moments remarcats (Crida , diada , epíleg).

Valgui aquest comentari com una crítica absolutament constructiva. La podia haver fet abans. He volgut deixar passar Les Santes. Ara , en el moment de l’anàlisi , be estaria fer-ne una ullada.


TOT MATARÓ, ÉS MATARÓ?.

La famosa frase de Joan Antoni Baron de nou ha no ha passat la prova del cotó. Hi ha un Mataró centre i un de fora muralles.

Havia parlat i molt de la necessitat de portar Les Santes arreu de la ciutat per convertir-la en la veritable Festa Major de Mataró. Òbviament , de nou tot queda entre muralles i als de fora que ens donguin, que ja tenim les espurnes del soroll del Parc , que aguantem estoicament i amb resignació, i sense queixar-nos que la Festa és de tots.

Aquests dies he fet passejada per tot el barri a la recerca d’algun Cartell de Santes o element parell. N’he trobat tan sols un , d’aquells petits a, al Forn del Carrer Carles Padrós. Res més.
Curiosament tot Figuera Major ens portava banderoles oferint-nos el Festival de Poesia de la Fundació Palau.

Algú em pot donar alguna explicació. Ho agrairia.

APUNT A TRASCANTÓ

Deia que a bon segur dintre d’una anys ningú sabria qui ha fet el cartell d’enguany. Ara encara recordem que Josep Mª Rovira Brull va fer la “Laia” , però dintre de poc?.
Per això fa quatre legislatures que demano que les escultures públiques tinguin una placa que indiqui nom de l’obra , de l’autor , dades tècniques i any en que s’ha realitzat.

Sempre m’han dit que tenia raó i que això estava fet. En la darrera legislatura Manuel Mas, Joan Antoni Baron, Ramon Bassas, Esteve Terrades , Ivan Pera, Montse López, Francesc Melero, Alícia Romero, em varen dir que era cosa de quatre dies. Com tots vostés saben , res de res. Com tampoc res de res en posar Ca l’Arenas en els indicadors turístics de la ciutat que també “ demà dono l’ordre”.

Aquesta tardor , convertit en ciutadà de peu, sense cap mena del poder que sembla donar el petit ressò mediàtic que donen les paraules escrites en una columna pública , de nou , i aquesta vegada per registre , tornaré a demanar el mateix, Ves a saber si llavors ho aconseguiré. Potser serà el primer triomf de la meva carrera , òbviament aconseguit quan fastiguejat de tot haguem abandonat ja la lluita.

Però que hi farem , diuen que la vida és així.