TRES PICS I UN REPICÓ

PRIMER PIC

Magnífica l’exposició que Tomàs Safont-Tria presenta a Can Caralt de Llavaneres en el seu retorn a l’activitat artística.
Una exposició que va servir alhora tant per inaugurar la Festa Major de Llavaneres , com per ser el primer acte que presidia Bernat Graupera , el nou alcalde la població. Esperem que fer el primer pas amb una exposició serveixi com a bon presagi per una bona legislatura en una Llavaneres en que hi tinc molts i bons amics, com en Joan Rubal nou regidor de Medi Ambient, Transports i Mobilitat .

En Tomàs s’ha desfermat. Ho deia en l’escrit de presentació que vaig publicar en un anterior post , però ara , vistes les obres ben penjades i il·luminades encara destaca més el seu bon fer i el gran salt que ha fet en aquests llargs temps de silenci.

Safont-Tria potser és l’artista proper que encaixa més en el sentit de la pintura impressionista. Ho fa però, no en l’aspecte dolç i adotzenat de tants i tants paisatgistes repetitius , i sí en aquest concepte del gest , la pinzellada , el color. Una pintura la seva ,amb trempera , amb personalitat , fregant quasi el sentiment fauve que sembla que comença a aparèixer de trascantó en algun dels seus treballs.
L’exposició de Tomàs Safont-Tria és una bona exposició que fa palesa la gran diferència entre un pintor i un artista. Com diu la frase coneguda , un pintor pinta sempre el que veu i un artista veu sempre el que pinta.

Safont-Tria un artista feliçment recuperat per el mon de l’art. Especials felicitats per a ell , que també retopen en tot el mon artístic de casa nostra.
Una mostra de la que us recomano la visita.

SEGON PIC

Magnífic “cara a cara” el que presenta “El Tot Mataró” en relació a les Festes de Barri, amb les opinions de David González i Ferran Àngel.
Ara fa justament una setmana que escribia un post davant el desgavell de tota mena que significava la Festa dels Molins ( En cas de dubtes preguntar a una regidora important que com un mateix en va ser “sufridora en casa”). Ara quasi els mateixos components reflexius d’aquell post es fan públics en aquest cara a cara.

Les Festes de Barri s’han de redreçar , així com també Les Santes que s’ha d’expandir per arreu. Cultura i Participació Ciutadana tenen un curs per reorientar peticions , però peti qui peti , cap dels dos punts poden mantenir el seu ritme.
Calen unes noves Santes i unes redimensionades , a la baixa , Festes de Barri que han d’ocupar el protagonisme que de veritat mereixen i no aquest “ i jo més” amb el que semblen competir els seus organitzadors.

TERCER PIC

Bona reorganització ministerial. Ho dic especialment per Bernat Soria i César Antonio Molina.
De Bernat Soria tot el que s’ha de dir és bo. Algú pot pensar que malament rai que un científic ocupi un silló ministerial. Jo penso el contrari. De les qüestions administratives ja en tindran cura els tècnics, encara que ell amb la quantitat d’administracions amb les que s’ha hagut de moure i barallar per les cèl·lules mare ja en deu tenir ample coneixement. El que ha de prevaler és que per primera vegada algú amb coneixements reals podrà marcar un camí real.
El cas del conseller Laporte en els primers Governs de la Generalitat n’és positiu exemple.

Element parell en el cas de César Antonio Molina. Magnífic el seu paper en el Cervantes amb l’afegitó de que potser per el fet de ser gallec , i exercir-ho amb bilingüisme inclòs, sempre l'ha fet considerar que en el Cervantes hi caben totes les llengües de l’Estat .
Un exemple del que be en caldria prendre nota al Ramon Llull i evitar els intencionats malentesos de la Fira de Frankfurt.

Òbviament no puc dir el mateix de l’elecció de Carmen Chacón. Quan va visitar Mataró per l’acte central de les municipals ja vaig explicitar en un post el meu rebuig personal.
Corbacho, Chacón, De Madre, Montilla... respon al perfil més espanyolista , i menys catalanista i català , del PSC que en el seu cas s’explicita com a PSOE. Tots recordem les seves lamentables actituds prepotents en els programes de TV3 en les nits electorals. Ara , diuen els entesos, que aquest salt ministerial és la prèvia de ser cap de cartell del PSC , perdó , del PSOE en les properes generals.

Ja veig que com en el cas Montilla haurem d’anar a votar amb el nas tapat.

REPICÓ

“El País” d’avui diumenge , amb noticia de portada i tres planes interiors , explicita que 50 grans ciutats espanyoles superen els límits legals de contaminació de l’aire.
He de dir que amb gran sorpresa per part meva , d’entre elles apareix Mataró que si be es manté en la normalitat en el que es refereix ala mitja de NO2 en un any, depassa la mitjana de PM10 anual ( partícules de menys de 10 micròmetres) que son producte dels cotxes i de la pols, actuant en els aparells respiratori i circulatori. Irritant nas i ulls, empitjorant els casos d’asma, càncer i malalties circulatòries.

Una noticia preocupant i que obliga a un ràpid aclariment per part de la Regiduria corresponent.