MÉS EXPOSICIONS

TERRA ET AQUA

Lídia Tur és un d’aquells casos en que un es pot fer la pregunta, l’artista neix o es fa?. Filla d’artista , neboda d’artista ha estat envoltada d’art d’ençà el seu naixement. El seu pare , el desaparegut Rodolf Tur , la va incitar a ella i als seus germans a pintar d ben petits i es va afartar de guanyar uns concursos de pintura juvenil que organitzava el diari “El Correo Catalán” . Òbviament però , la seva vida artística no ha estat ni d’un bon tros fàcil.

Lídia Tur ha tingut de sempre coneixements plàstics ben afermats , però també a vegades li ha mancat saber trobar el camí adequat per expressar-los. Les seves exposicions eren divergents. A voltes captivava amb un escenari d’enorme sensibilitat on desenvolupava acuradament el seu ideari , en altres en canvi la cosa s’enfonsava sense saber-ne exactament la causa. Quedava clar que mancava aquell punt d’inflexió que donés credibilitat al seu fer , i penso que l’acaba d’aconseguir amb aquesta “Terra et aqua” que presenta en aquests dies i en el Museu del Càntir, i que un va tenir el plaer de presentar el passar dissabte.

En l’apartat “Terra” ens presenta una veritable antologia dels seus darrers temps. Treballs molt considerats en l’apartat tècnic on els tons terrosos ens apropen a una mirada renaixentista a la que ajuden icones i geometrismes , entrelligats per rèptils i insectes diversos. Una mirada interior en una certa poètica decadent i en part desencisada, però el suficient seductora com per convidar a la reflexió.

Però si “terra” és el passat , “Aqua” és el present i el futur. Mantenint la mateixa raó intimista , la poètica canvia de dalt a baix. Uns nous cromatismes , una textura més bigarrada que trenca la pulcritud anterior , presentant especialment un esperit molt més alegre i esperançat , convida a elevar l’ànim encara que sigui en aquesta capbussada per els mars interiors.

No he de negar que anteriors exposicions de la Lídia m’havien deixat molt fred. Ara aquesta em retorna tota la confiança ja que l’entenc com un pas sense marxa enrera, i amb una bona perspectiva de futur, fet que com no, m’emplena de satisfacció.

Lídia Tur. Terra et Aqua.
Museu del Càntir de l’1 al 30 de març de 2008-03-05


ELISSA MENGUAL

El primer record que tinc de l’Elissa Mengual és de fa quasi trenta anys. Llavors era una joveníssima ceramista que de la mà de Terrii va fer una magnífica exposició al Museu de Mataró.

D’ençà aquells temps els nostres contactes han estat ben esporàdics. Ara , retornada a Mataró em comunica que presenta una mostra a l’Espai d’arts i lletres de la Societat Cultural St. Jaume de Premià de Dalt. La tarja i el títol de la mostra , “Camins de papers i música “ son elements prou seductors com per fer-ne visita amb resultats finals excel·lents.

Sempre que havia visitat una mostra d’Elissa Mengual havia constatat unes característiques permanents com ho són un acurat treball tècnic , una sensibilitat exquisida , una elegància capaç de traspuar una poètica acaronadora i una capacitat de comunicar sensacions i emocions fora de mides. Ara , en aquesta la seva nova aparició, aquests elements es mantenen i podríem dir s’accentuem amb l’ajut de l’entorn expositiu que sembla escollit com anell al dit per aquesta mostra.

Mengual ens ofereix ara un variat conjunt de pintures i escultures fetes amb paper , acolorit amb pigments naturals , i amb tota mena d’elements naturals, - cotó, gespa , elements vegetals ... -, manipulant-los per aconseguir pintures de caire abstractiu i escultures de clares referències formals , en especial de caire floral , de gran impacte visual i bellesa , alhora que gaudeixen d’aquelles característiques generals de les que abans parlàvem.

Si a més afegim la seva especialitat capacitat per el muntatge de l’espai , per aconseguir un ambient comunicatiu , tot es junta per fer de la mostra una bona exposició , d’agradable visita i de la que un surt amb ambient asserenat i amb una bona dosis de pau espiritual.

Una exposició que recomano i que pot ser un magnífic indret per passar-hi en el proper dia de reflexió que ens espera. Segur que la reflexió en serà profitosa.

Elissa Mengual . “Camins de paper i música...”
Espai d’art Societat St. Jaume. Premià de Dalt.
De l’1 al 16 de març , de divendres a diumenge ( de 11 a 14, de 17 a 20 h)

( Fotografies cedides per Anna Caballero)