SANTA / PASQUA = DESCANS

Li diem com li diem , Setmana Santa , de Pasqua, o de... , el cert és que ha estat una setmana ben aprofitada.

Un l’ha fet a l’estil clàssic , aquell del que riuen les meves filles quan els hi explico. És a dir , com el vells calendaris en que el Dijous Sant anava partit , la part superior en negre ( el matí per treballar ) la part inferior en vermell ( la resta com festa). Encara que pensant-ho be , la partició era en diagonal, però el resultat era el mateix.

Dies de descans i carregar un xic les piles per un trimestre que s’endevina mogut. Dies en que no he trepitjat el centre de Mataró i en que òbviament no he assistit a cap processó.
No vull entrar en cap polèmica al voltant de les processons , però´son uns actes que em costen molt d’entendre. Si les mateixes son actes religiosos aquests han de quedar en l’àmbit privat del religiós. Entenc una passejada al voltant de l’església però no el show-espectacle de la gran processó del divendres.
Si no és un fet religiós , que crec queda clar per a una gran majoria , i forma part d’una certa tradició , en un concepte en el que discrepo absolutament de Joan Antoni Baron quan parla del sincretisme , la cosa pot quedar en un episodi folklòric que alguna cosa te a veure en la tradició local , i sí més no del país , i molt en la d’altres terres de l’estat , en que ser confrare pot ser semblant a ser casteller , dos elements que no s’entenen de cap manera sota la llum de la lògica , i sols es poden sostenir en la llum de la sense raó, que diuen que és la que habitualment mou el mon.

Sigui com sigui que quedi clar per a tots que si la Setmana Santa mataronina és exemple a imitar en la resta del país , això no m’enorgulleix en absolut ans més aviat m’entristeix enormement.

I que ningú cerqui traumes infantils. De la Setmana Santa en guardo gran record. Processons en les que els encaputxats donaven caramels als nens. La processó com a festa , tenint això sí , molt en compte en no tacar-se de cera eles vestits . Distingir , per els peus , si era home o dona , l’encaputxat carregat de cadenes que complia així una promesa....

I que dir d’anar a matar jueus. Que si , que sí, que ho he dir bé: Anar a matar jueus. El tema era fer força soroll amb matraques , maces i altres martingales en el moment culminant de l’ofici de tenebres que si no vaig errat se celebrava el dissabte sant. I anar a veure monuments i...

Tems passats que pensava que mai tornarien i que cada any quan veig els “Majorettos” , perdó Els Armats , segueixo pensant amb una frase que es deia fa molta anys i que ara podríem traduir , " i per això hem fet una transició..."