Tot esperant les vuit del vespre i els corresponents nervis de les primeres prediccions , be valgui per calmar-los parlar una mica de les més darrers novetats artístiques del nostre entorn.

UNS QUE VENEN , ALTRES QUE VAN I ALTRES QUE VES A SABER

En el sempre actiu mon de l’art mataroní existeix un cert moviment en aquests dies, que juntament amb alguns rumors molt insistents d’altres novetats podrien ser les primeres passes per una normalitat artística en la ciutat. De moment la pèrdua de l’Arcàdia queda compensada la inauguració al carrer Llepant. de “enblanc.espai d’art” . Mentre segueix en l’impasse provocat per el silenci més absolut per part de l’Ajuntament de Vilassar de Mar , de la forçosa jubilació de Paco Rodon que mentre segueix amb el seu mestratge com ho fa amb l’exposició actual de Pilar Perdices. Fets i exposició de la quen parlarem en un proper post

ELS QUE VENEN ( enblanc.espai d’art )




Joiosos estem per la inauguració el passat divendres d’aquest nou espai expositiu que es troba al carrer Llepant 56 , una mica més avall de l’edifici de Correus i a l’altra vorera. Una inauguració en forma de col·lectiva amb el protagonisme dels noms de Joan Pau Blanch Ribó, Xavier Ruscalleda , Dan, Manel Marzo-Mart , Pol Codina, Queralt Ruscalleda , Pere Màrtir Brasó, Patricia Garcia Silva , Karen Blanch, Lluís Cadafalch i Mireia&Marta.

Una col·lectiva variada , sense cap mena de línia definida , amb un to en general prou acceptable en la que s’aprecia un esperit defensor d’una línia que podríem dir avançada . Defugint de conceptes contemporanis , enblanc sembla també escapar-se de caure en una pintura acomodaticia , i pretén moure’s en uns conceptes creatius frescos , en la recerca d’una nova mirada que falta fa a la ciutat.

Una mostra que cal visitar i en la que no cal fer públiques distincions ,encara que per a qualsevol afeccionat aquestes seran evidents. Ho fem així ja que el fet de que justament els que conformen aquesta mostra inicial seran els que ocuparan l’espai en el decurs de l’any , ens permetrà en aquell moment l’oportú comentari.

Ens hem de felicitar , i fer-ho també a la promotora Karen Blanch , que a bon segur no sap la meva coincidència amb el seu pare , quan era barceloní i ni pensava poder acabar a Mataró, passant fred en les gèlides terres del Campament de San Gregorio a Saragossa , tot fent el servei militar.

Pel demés temps hi haurà per fer més comentaris. De moment tan sols un petit retret . En l’espai pesa massa l’interiorisme i l’exposat en queda perjudicat. Els colors foscos que donen aquest aire com “niuiorquès” , perjudiquen a un gran percentatge d’obres i autors , alhora que obliguen a una potència d’il·luminació que ha de superar en molt la d’aquesta mostra inaugural.

Però això son petites moxigangues , que el temps i l’experiència corregiran. Avui per avui sols cal la felicitació i el desig de sort , que falta farà , i el sincer oferiment de col·laboració per el que calgui. Que massa espais com aquest manquen a la ciutat com per no recolzar-lo.

ELS QUE MARXEN ( Arcàdia)

La gent de l’Arcàdia ens diuen que a final de mes tanquen la barraca i a fe que ens provoca sentiments contradictoris. Lamentem el fet de la seva desaparició però sense tristor ja que el tancament és per poder-se dedicar amb més força a la seva gestoria cultural , cosa que a bon segur pot donar alguna empenta a certes activitats artístiques de Mataró i poblacions properes .
En el moment d’acomiadar-se és de tota justícia felicitar-los per la porta oberta que han ofert mes a mes , a aquell bon gruix de creadors joves que difícilment haurien pogut presentar els seus treballs al judici públic.

Ho han fet amb les limitacions inherents a l’espai i les seves condicions , no pas molt adequades per una seriosa exposició , però amb l’interès de possibilitar aquest contacte entre artista i públic, i a més , aconseguint la realitat d’unes vendes que per a molts compradors ha estat no tan sols la primera vegada que han comprat un quadre , ans també era la primera vegada que s’ho plantejaven.

El seu paper , substitutori d’aquell que a bon segur hauria d’haver realitzat la regidoria de Joventut amb la col·laboració del PMC , mereix tota mena de felicitacions i a bon segur el seu projecte per can Xalant , perdedor legal del concurs realitzat sota més que dubtoses circumstàncies ètiques , hauria estat molt més profitós per la ciutat i els seus artistes. Però això és parlar per parlar.

Gràcies dons , gent de l’Arcàdia , per el que heu fet per l’art , en especial per els artistes joves , i allà on esteu estic convençut que mantindrem les cordials relacions d’aquests anys.
Us puc assegurar que per a mi ha estat tot un plaer.

PS. La fotografia correspon justament a un animat debat al voltant de la situació artística a la ciutat, celebrat fa ara un parell d'anys.