COKTAIL D’ESTIU

Ara sí que sembla que la temporada s’acaba. Encara apareix alguna exposició com per exemple la de Santi Clavell que manté la seva cita tradicional a canet. O en Josep Serra ben a punt d’anar a provar a la Fira d’art de Forte di Marmi a la Toscana, mentre participa a la diversificada col•lectiva de “Setba” , la galeria barcelonina on no fa molt va expossar.

Mentre a Ca l’Arenas acaba una nova temporada , sense pena ni glòria , o millor dit amb molta pena artística i alguna que altra glòria històrica , degut al bon recull historiogràfic que Assumpta Montellà a preparat al pis superior.
Per acabar, una nova mirada de Jordi Arenas , amb un tema tangencial com és la mostra dels seus esbossos al voltant de la pintura de l’altar major de Santa Maria , dedicat a Sant Cugat , que es va destruir durant la Guerra Civil.,
Inaugura també Pep Dardanyà en la sèrie Parabellum , en un acte d’aprofitament del càrrec inaudit, que estaria bé d’explicar.

És clar que per explicar , crec que l’IMAC hauria de dir públicament quelcom al voltant de la “desaparició” de l’exposició de Josep Mª Rovira Brull que havia d’acabar temporada a la Sala 1.
Però no, el silenci domina i aquí pau i després glòria. I de glòria poca , i de pèssima actuació molta. Tanta com per fer que la família es negués a realitzar l’exposició ja que no es van complir cap dels pactes que es realitzaren a, a començaments de temporada , per realitzar aquesta i una altra mostra complementària , molt més important.

Un silenci vergonyós, vergonyant i que no correspon en cap manera a una actitud neta , planera i transparent.
Per això, una vegada més ens cal reclamar, tot dient

PENEDÈS, DESTITUCIÓ
PERA , DIMISSIÓ
VOLEM TRANSPARÈNCIA A L’IMAC.

I tot per anar esperant el programa definitiu del Sant Pere més Alt d’enguany que després de tota la història protagonitzada per la permanent incompetència de l’IMAC quan s’acosta a qualsevol fet que soni a plàstica , hauria de tenir una resposta aclaparadora en el que pertoca als pintors mataronins , i més tenint en compte la dedicatòria d’aquesta edició al record de Josep Mª Rovira Brull em el desè aniversari de la seva mort.

Una festa , aquesta de Sant Pere més Alt, que tots els artistes haurien de cuidar i mimar com a pròpia.

I per acabar bo es recordar que a Argentona i de la il•lusió de Kim Queralt, artista en el dibuix de còmics , ha nascut el cafè Art i Gent ( Pau Claris 11 ) en el que es conjuga l’espai artístic i el del bar ,ben direccionat cap a la xerrada i la tertúlia.
Un espai de bon aprofitar ja que és intenció de la direcció a més de realitzar exposicions de manera periòdica , cultivar el petit recital, la presentació de llibres , la conferència , la xerrada...
En resum , un espai atractiu en les seves perspectives i al que desitgem tota mena d’èxits.

Escrit tot escoltant Oscar Peterson ( My personal choice ) (2000)