GENÈTICA JORDÀ




D’ entre les moltes preguntes tòpiques existents al voltant del món de l’art , una de les més tradicionals és aquells que parla de si l’artista neix o es fa. Pregunta que com no, té resposta variada i generalment segons els interessos de cadascun . En el que a mi pertoca em quedo amb la més salomònica de que crec que l’artista neix , és a dir, disposa d’una predisposició innata cap aquesta camp d’expressió, però en realitat es fa , amb l’aprenentatge i els imputs que rep en el transcorre de la seva vida.

El cert és que no existeixen moltes nissagues de creadors. Sí que eren més habituals en èpoques anteriors , en el que l’art no deixava de ser considerat com un ofici , amb el pedegree que es vulgui però ofici a fi de comptes, el que convidava a mantenir amb la successió, els poders i la clientela. No ho son tan en l’actualitat, i a més quan existeixen son nissagues curtes i reduïdes , potser amb la magnífica excepció dels sabadellencs Vila Arrufat , Vila Cinca , Vila Grau i Vila Delclós. Quatre generacions dedicats , i amb tot èxit, al món de l’art.

Valgui tota aquesta prèvia per començar a entendre l’obra de l’Ivan Jordà , signada Ivanjot , que presenta els seus darrers treballs de manera conjunta a l’Espai Capgròs ( obra de major format) i a Gal-Art ( format més reduït) que serveix alhora per inaugurar el camí expositiu d’aquesta galeria.




Ivan Jordà , fill del conegut i reconegut pintor mataroní Ricard Jordà, és d’aquells creadors que s’enfronta de tu a tu en el concepte artístic amb el seu progenitor. Les seves fonts son les que son i sota cap concepte vol renunciar a les mateixes, ans al contrari, vol accentuar el paral•lelisme del cop d’ull per atrapar l’atenció de l’espectador que nota com a conegut aquell concepte , per després desenvolupar-lo en el detall de manera diversa i molt més personal.

Així l’ Ivan Jordà es mou amb tota comoditat en el camp de la figura humana i del realisme, el que no vol dir que aposti per la figuració. Dominador tècnic , entén aquest element formal com fonamental per establir l’entramat bàsic de les seves obres . Seran les figures , generalment nues i indistintament d’home o dona encara que amb predomini femení , per elucubrar al voltant d’ ella establint els seus desenvolupaments onírics , simbolistes ... que deixa a l’aire tot esperant la mirada i el pensament de l’espectador per que els acabi en el seu lleial entendre. Uns conceptes que , això sí, son més suaus que els desenvolupats per el seu progenitor , per l’òbvia raó d’una diferència de temps i de realitat social. Tot en un concepte que va del personal, al social, però mantenint al ser humà com a protagonista , únic i indiscutible.

Per aconseguir les seves fites , Ivan Jordà es mou essencialment en el camp de l’oli, amb una pintura de caire dibuixat , però endinsant-se cada vegada més en la tècnica mixta en la que experimenta amb força èxit en la recerca d’un volum que li permeti enfortir els seus treballs , d’igual manera com ho fa amb l’afegitó d’objectes o la destrucció del marc habitual de la pintura per establir un art d’aquell que podríem considerar “fora marges”.

Ivan Jordà segueix ferm en el seu caminar. Potser ara li caldria una certa mirada més crítica o punyent , però no són pas moments per a la lírica i la subversió, i sí per anar subsistint. Sigui com sigui el que queda clar és que segueix en una evolució a valorar que li ha de permetre , amb el temps, gaudir del suficient reconeixement per ser tan sols “ell” i no pas el “fill de” , com de moment encara es troba.

-----

On tot està igual que sempre és a l'IMAC , amb el silenci per bandera i sense explicar res de res. Per això

PENEDÈS DESTITUCIÓ
PERA DIMISSIÓ
VOLEM TRANSPARÈNCIA A L'IMAC

(Aquest post ha estat escrit amb la música de Coleman Hawkins de fons)