LA CULTURA DEL FUTUR.

“La cultura ha de deixar de ser un ornament , un element accessori, per convertir-se en un element fonamental”. Així de taxatiu va ser en Ferran Mascarell en el decurs de la conferència xerrada que , organitzada per la gent de cultura del PSC, va tenir lloc el passat dijous a l’estudi de l’Albert Alís. Una conferència a la que des de feia dies i des d’aquesta petita tribuna us aconsellava assistir , que personalment em va satisfer del tot, i que estic convençut va captar tota l’atenció del nombrós grup d’assistents.

Com que no vaig prendre apunts , - el meu interès estava en escoltar atentament -, i la Judith Vives ha fet una magnífica crònica al capgròs.com ( vestida amb una seductora i cinematogràfica imatge ) us remeto a la mateixa per assabentar-vos amb precisió del que Ferran Mascarell, ex conseller de Cultura , ex regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, actualment cap d’audiovisuals de RBA editores , i guru cultural de l’esquerra progressista, va expressar en la mateixa.

Malgrat això , sí que vull dir que Mascarell amb la seva gran capacitat comunicativa va saber desgranar tot l’entramat teòric del seu discurs explicitant el que per a ell és greu error, com ho és entendre la cultura simplement com a creació i/o entreteniment , deixant de costat el sentit més ample i global de la mateixa que l’hauria de portar a ser essencial en economia , política , educació identitat o valors.
Per això reclama que la cultura tingui un paper predominant en qualsevol tipus de govern, explicitant-ho en l’exemple de que fos el responsable de Cultura el 1er tinent d’Alcalde , que els partits tinguin a la regiduria de Cultura com una peça important en l’entramat del seu programa de Govern , i que no la cedeixin , com passa quasi sempre ( Mataró n'és el millor exemple) ,i es converteixi en la primera moneda de canvi.

Un discurs teòric de força impacte , però d’aquells que caldria llegir amb llapis a la mà per remarcar conceptes i detalls. Però a un , molt més pragmàtic que no pas teòric, li va quedar més remarcat que res, tres grans conceptes que en bona part haurien de ser eixos del programa electoral de les properes eleccions municipals. Un programa que començava amb aquesta conferència , la seva gestació.

Començar per la importància de la cultura en el concepte de ciutat, seguir per socialitzar-ne la qualitat, i acabar per tenir molt present que les administracions el que han de vetllar és per donar eines i mitjans als creadors per que puguin dur a terme els seus projectes i mai convertir-se en creadors de bens culturals, i molt menys direccionar-los de manera sectària i intencionada.
Uns conceptes que un va gaudir sentint-los de veu de tan important personatge ja que són en essència aquells que de fa molts anys reclama de manera constant als poders polítics i que mai n’han fet el més punyeter cas.
Uns conceptes que malgrat que els polítics assistents a l’acte ( Bassas, Pera , Melero, Pilar González, Consol Prados) van escoltar , i apuntar , de manera ben atenta , dubto tinguin gaire clar en dur a terme.

Així, un ,personalment els hi va fer a tots ells i en acabar l’acte , l’observació personal d’aquesta reflexió de la importància de la cultura i de la necessitat de que sigui una de les grans responsabilitats de govern, amanint la pregunta amb l’anècdota explicada per Mascarell de la seva queixa per cedir cultura de la Generalitat “precisament” a ERC.
La resposta va ser contundent i la mateixa per part de tots.: “Si els vots ho permeten...”. És a dir que si no s’obtenen més regidors , res de res. El que lamentablement em fa pensar que o no van escoltar , o no van voler entendre , o el que seria pitjor, és a dir que la conferència de Mascarell ha estat una operació d’imatge per entabanar als quatre il•lusionats en el futur d’ una cultura mataronina forta , mentre en el rera fons tot segueix igual.

Però això no deixen de ser teories i com he dit abans, un aposta per la pràctica. Deixem passar el temps que ell donarà o treurà raons.De moment quedem-nos amb les ponderades , reflexives i encertades "raons" d'en Ferran Mascarell.

NOTES AL MARGE

No deixa de donar a pensar que el bloc de creadors més importants dels assistents a la xerrada va ser , i amb molta avantatge , el dels creadors plàstics que curiosament son els més “apallissats” per la cultura política municipal amb la condescendència total i el vist-i-plau del Govern de la ciutat. Alís, Duran , Perecoll, Brassó, Capitani, Codina, Anson, Soriano, Mugnani, Alberto Romero, Anna García, Antoni Luis, de Antonio, Pol Codina i potser me’n deixo algun, van escoltar amb oïdes ben obertes les clares explicacions de Mascarell.

Potser seria hora que el Govern en tingués una mica de cura , i quan dic cura , evidentment no em refereixo a l’absurditat del pegat del Sant Lluc i el Llimoner a Can Minguell, on no hi pinten res , i mai tan atinada l’expressió. Una inclusió, que segons declaracions d’Alícia Romero al Tot Mataró, va ser una cosa de l’Alcalde , que una vegada més amb les moltes ganes de fer coses a fi de bé , les fa a l’alçada d’un campanar i ho esgarria tot, amb exemples tan clars com Paco Rodon i el Fons d’Art , l’homenatge a Rovira Brull i ara aquesta disposició sobre Can Minguell , que cal tenir-ho ben clar , no és un espai utilitzable de cap manera per els artistes.

I ja veurem com s’ho faran els del Sant Lluc i els del Llimoner per complir amb el pacte de les seves “actuacions” cada dos mesos.

Curiós va ser el debat encetat en l’apartat de preguntes de la xerrada amb el tema del Museu Bassat , que va demostrar una vegada més que en això de la comunicació el fracàs del Govern Municipal és constant i permanent.

El fer i desfer que es porten Ajuntament i la Fundació Bassat , d’esquenes a quasi tothom, molesta a la gent de l’art ja que no en té cap mena de coneixement del projecte.
Bo seria ,- i ja fa temps que li vaig dir a la Núria Poch i ara li vaig repetir -, que es realitzés , aprofitant l’avinentesa de la primera exposició de la Col•lecció a la Nau Gaudí, una xerrada informativa al col•lectiu artístic local per aconseguir aportar-lo a la causa , i no ser com és en un bon gruix , un enemic potencial.

Però potser del més divertit de l’acte va ser l’exigència feta per Martí Anson a Lluís Bassat d’una transparència màxima en la gestió ja que es tractarà de diners públics. És evident que estic amb ell en aquesta demanda de transparència i bones pràctiques , però que sigui Martí Anson qui ho reclami quan no hi ha manera de saber quans diners públics va costar a l’IMAC el seu viatge amb taxi a Londres, quines van ser les contrapartides i això per no entrar en l’ús de les Bones Pràctiques en l’IMAC del que tan bé s’aprofiten ell i els seus amics , és d’un cinisme que costa d’entendre.

O és que potser és una provocació més , que segons ell mateix va explicar , és una de les seves més importants característiques artístiques.


I com que seguim sense explicacions, nosaltres mantenim la cantarella

PENEDÈS DESTITUCIÓ
PERÀ DIMISSIÓ
VOLEM TRANSPARÈNCIA A L’IMAC

Escrit amb la veu de fons de Diana Krall ( only trust your heart )