dimecres, de desembre 29, 2010

CAP ON ANEM


Publicat avui dimecres a la portada de “El Mundo”



Publicada ahir dimarts a la secció de necrològiques de “La Vanguardia”

No cal cap més paraula


GRAVADORS I GRAVEURS. CUM LAUDE


Quan algú que sols em coneix dintre del meu entorn “professional” i res en sap de la meva afecció “artística” i ho descobreix , una de les qüestions més tòpiques que acostuma a preguntar és demanar que és més fàcil fer una “bona” crítica o una “dolenta” , i empro aquests mots ja que son els habituals , entenen com a “bona” aquella crítica que té una valoració positiva i negativa a l’inversa. La resposta és fàcil i ràpida: la negativa.

La raó és ben senzilla. Els qualificatius negatius son molts més durs que no pas els positius. Per tant amb un parell o un de sols ja n’hi ha prou per que quedi ben clar el valor del judici. En canvi en la vesant positiva , sempre cal afegir matisos , en un concepte més ample i variat del desig d’expressar el de bó que té tal obra o exposició. Però sempre hi ha excepcions i una d’elles és la que ara ens ocupa.

A l’espai f , i fins el 16 de gener s’exposa la mostra “Gravadors” i “Graveurs” mostra col•lectiva que aplega als alumnes del Taller de Gravat de Mataró i dels artistes de “Le centre de Gravure de Céret” i és la mostra de tornada a l’experiència expositiva que es celebrà a la ciutat de la Catalunya Nord fa ben poc.



És aquesta una exposició que respon exactament al nivell a que ens han acostumat la Pilar Lloret i en Jordi Rosés, és a dir en els límits de l’excel•lència. Abandonant per una vegada la seva vesant més didàctica i trencant els marges tècnics en els que s’han mogut en les darrers mostres , els alumnes del Taller de Gravat, i els seus companys de l’altra costat dels Pirineus, desfermen tot el seu ben fer oferint-nos una mostra en la que un es pot extasiar davant de cada treball i en les dues cares del mateix, el tècnic i el creatiu. I amés fer-ho en la més ampla varietat d’estils, tendències ,tècniques i materials , essent del tot impossible fer-ne distinció alguna , fora del gust personal de cadascun.

Difícil seria dons aquí intentar cercar els adjectius més adients , les expressions més acurades , per intentar expressar el gran nivell de qualitat de l’exposat , però alhora la resposta exacte és la més senzilla. No cal ni intentar cercar-los. Simplement cal remarcar que és tracta d’una exposició del taller de Gravat de Mataró de la mà de Lloret i Rosés. Dient això ja n’hi ha prou , dons hom sap que el resultat no pot ser cap altra que el de la màxima qualificació, que en aquest cas arriba al “cum laude” en una mostra d’obligada , detinguda , sensible i reptida visita.

Felicitats.

Gravadors i “Graveurs”.
Taller de Gravat de Mataró & Le centre de Gravure de Ceret.
Espai f. De l’11 de desembre de 2010 al 16 de gener de 2011



EFECTE MASCARELL

Avui si que hom en va ple. Quasi unanimitat positiva en el camp de la cultura i discrepàncies vàries en el camp més polític , amb la “curiositat” d’un silenci quasi absolut per part de la gent de Convergència.

De tot el que he llegit hem quedo de nou amb Joan Tàpia quan retopa a Nadal , tot preguntant-li si ell ha dormit sempre tranquil davant certs actuacions dels seus socis de tripartit, i em quedo també amb el magnífic , - i molt respectuós escrit -, de Ramon Bassas en el seu blog , encara que florentinament també , surt d’estudi i no entra en un dels punts més importants del per què de tot plegat , com és el menysteniment de l’aparell del PSC a la indiscutible vàlua de Mascarell.

En l’altra costat amb quedo amb la crítica que Isabel Martí, editora de “ La Campana” i alhora cosina germana meva , que a “ara” li etziba forts retrets a la seva actuació en els seus anteriors càrrec públics i expressa el seu desig de que hagi “madurat i millorat políticament en tots aquests anys” , una expressió que acostumem a dir tots quan veiem que algú s’acosta o es pot acostar als nostres postulats. Però és clar que a gent com ella, molt implicada en la cultura catalana i amb ADN convergent genètic , li ha de ser molt dur veure com “l’enemic” pren possessió del bé més preuat , la direcció de la cultura del país.

Però no cal patir. Tinc el profund convenciment que el paper de Mascarell serà com sempre , excel•lent.

Un nivell que a bon segur que veurem força abans que no es rectifiqui en les nostres queixes , en les que de nou insistim avui.

48 DIES DE COL•LECCIÓ BASSAT A LA NAU GAUDÍ I ÉS INEXISTENT PER EL WEB MUNICIPAL


434 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA TORRES GARCÍA