dimecres, de desembre 15, 2010

LLEGIT

Tinc una certa dèria per a la informació. No hi ha dia que vagi al llit sense haver repassat les edicions digitals de “El País” , “El Periódico”, “La Vanguardia” i “El Mundo” , això sense haver repassat abans el “Capgròs.com” i el “tot Mataró”. Com es pot veure un veritable addicte. Una addicció que es demostra quan viatjo ,fet que ja li va quedar ben clar a la meva dona quan a Atenes i en viatge de nuvis , després de sopar ens acostaven a la plaça Sintagma on hi havia un quiosc que rebia “El País” passades les set de la tarda.

Serveixi la prèvia ja que avui el que puc comentar ho faig mitjançant les notícies que justament he pogut llegir mitjançant la premsa , - en aquest cas la digital -, i que no han tingut cap mena d’altra coneixement.

Cal començar per l’escultura empresonada de Perecoll.




Llegeixo , i veig per fotografia , que l’escultura “Inici de vol” , del bon amic Perecoll i que no fa pas massa va ser inaugurada al Tecnocamps, està cutrement envoltada per tanques d’obra , no fos cas que algú hi topés.

No seré jo qui vagi a discutir les normatives escaients al cas , i molt menys discutiré si l’escultura es causa de perill o no, el que si cal remarcar un cop més , és la ineficàcia de tota la burocràcia municipal.

Certament que tot és agafar el rave per les fulles, però un que es mou en un camp on les exigències d’ISO, BPL i altres és constant, sap de les incongruències lògiques que marquen aquests postulats i li toca fer els papers de l’auca per a poder complir-les reglamentàriament. A més per familiars ben directes sap de tot l’enrenou estructural en la burocràcia municipal. Per això, i amb tanta gent que hi ha al voltant , que sols es dediquen a això, ningú ho havia detectat?.

Però vull anar més enllà. Crec que tot es una capgrosada , que és arribar a uns extrems que no cal. Us puc ben assegurar que per els meus verals hi ha molts arbres que amb les seves branques baixes molestarien als invidents , i mai s’ha fet res per esporgar-les. Però potser ni d’això es tracta.
El lamentable és que hagi sigut l’artista , que vetllant per la seva obra , hagi sigut qui ha hagut d’anar a preguntar que passava. En qualsevol país civilitzat culturalment ,- Mataró hi està molt lluny -, hauria estat l’Ajuntament qui hauria fet el contacte i hauria intentat , conjuntament amb l’artista , trobar-hi una solució, que en primer lloc hauria passat per dificultar el pas de manera menys cutre que no pas unes tanques d’obra.

La solució tampoc és molt difícil. Perecoll ja té una obra (“Intoleràncies”) situada en una mena de rampa que l’eleva sobre l’espai. Sigui aquesta o una altra, no hi ha un problema profund, fora de la incapacitat de preveure i de respondre davant imprevistos com aquest.

El cert , i mai tan ben dit, que “Inici de vol” no és del tot realitat per un problema de “controladors”.
Veieu com l’art sempre és parell a la realitat.


Un altre punt ha de ser la presentació per part del millor regitar de Cultura que ha existit mai per arreu del món , que com tots sabem és en Sergi Penedès , de la nova i excel•lent temporada d’arts escèniques,

Res a dir de la qualitat de la mateixa, ans el contrari. Si hi ha un apartat cultural en el que es treballa bé, o molt bé, més raó encara per exigir un mateix nivell per els altres. El que no es pot fer mai , és intentar enganyar a la gent amb reflexions més falses que un duro sevillano.

Penedès explica que els diners estalviat per el tancament del Monumental es van dedicar al món de l’art ( ? ) i que es varen realitzar exposicions que “ara no es podien abordar “. Tenint en compte que en la temporada passada i en el que portem d’aquesta, no hi ha hagut res de l’altra mon en el que pertoca a exposicions municipals a Mataró i més aviat hi ha hagut repeticions ( la temàtica de Ca l’Arenas ) o anulacions ( Rovira Brull i Marta Duran).

Vist això , ens vol explicar quines han estat les prebendes aconseguides per l’Art en l’any passat per que ara s’actuï d’aquesta manera?.

Ens agradaria molt la resposta , que ja sabem no existirà. I si és així tan sols ens queda per pensar que aquests diners extres varen ser dedicats al taxi de Martí Anson , aquell del que malgrat els nostres esforços , mai hem sabut quan va costar a la ciutat.

(Per tenir coneixement de primera mà , ha estat enviat al regidor la corresponent pregunta mitjançant mail )