DE NADAL

FELICITACIÓ

Emília de Torres. Nadala de 1977. Col•lecció personal

Valguin els millors desitjos de felicitat per aquestes properes festes i que el millor estigui per venir en el proper 2011.

Un desig que específicament he volgut personificar mitjançant aquesta magnífica obra de l’Emília de Torres que a bon segur sorprendrà a molts, no sols per la seva qualitat ans també per la força de la seva expressió reflectida amb una intensitat artística de molt alt nivell.

Amb la mateixa no tan sols vull retre homenatge personal a l’artista desapareguda ans també em plauria que la demostració de la seva actualització permanent , l’afany per una etrena joventut creativa i la vitalitat del seu treball fossin exemple a seguir per tots aquells que , d’una o altra manera , ens movem en el món de l’art.

Amb ella vagin dons els meus millos desitjos per tot el que ha de venir.

TURRONS

 
 
Encara que la notícia no és pas nova , encara no havíem tingut temps de fer l’oportú comentari al respecte del torró d’artista amb el que cada any ens sorprèn creativament en Claudi Uñó , que enguany ve amb la signatura de Mariano Cabellos.

Deixant de costat l’aspecte gustatiu que encara no hem pogut comprovar , m’agrada el treball conceptual que ha realitzat l’autor , seguint el seu “jumelage” particular entre les seves dues afeccions com ho son l’art i la música , fet que salta amb tota evidència quan entres en el santa sactorum del seu cuidat estudi i t’enfrontes a la petita i magnífica col•lecció d’instruments musicals de la que disposa.

Cabellos a més ha volgut afegir en aquest cas una vesant historicista a la que és ben afeccionat , tal i com vàrem comentar en el seu moment, al voltant de la magnífica història que realitzà al voltant del magnífica poble d’Atienza , a Guadalajara , la seva terra nadiua.

Mariano Cabellos és potser el darrer dels pintors clàssics de Mataró. I ho dic no en sentit pejoratiu , ans el contrari. Cabellos cultiva un impressionisme pur , en el que el color i la llum,- especialment la llum – són els eixos d’un treballa acurat en el que l’equilibri entre concepte i forma s’estableix en una dinàmica cartesiana del treball ben fet , com ho demostra per ex. en la pintura presentada en la col•lectiva de Can Palauet , en la que ens presenta un naixement absolutament clàssic , realitzat a l’hora amb el classicisme del material ja que es tracta d’una pintura sobre coure.

Avui el violí d’alabastre de Cabellos sona afinat com pocs , convertit en notes d’alt gust en l’artística creativitat del pastisser Uñó. I nosaltres estem ben contents d’escoltar-lo i gaudir-lo.

39 DIES DE COL•LECCIÓ BASSAT A LA NAU GAUDÍ I ÉS INEXISTENT PER EL WEB MUNICIPAL

425 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA TORRES GARCÍA

Post escrit tot escoltant Carlos Cano en el desè aniversari de la seva mort.