dilluns, de febrer 21, 2011

GOSADIA


No sé si la gent de Valors té a la gosadia com un valor digne de ser considerat. En realitat no sé ni tan sols si és en veritat un “valor” , i sí ho és , quins son els seus límits que em semblen molt estrets i dels que és molt fàcil passar-se. Però malgrat això estic més a favor d’aquells agosarats capaços de lluitar per les seves idees , malgrat els entrebancs que els hi pugui comportar , que no pas amb els acomodaticis que es mouen en la tranquil•litat i el bellugar poc la cua, no fos... . I evidentment no m’agraden ni mica aquells que de tan agosarats son incapaços de baixar del burro , encara que veuen el perjudicial per a ells i per els altres que comporta la seva acció. Dels tres casos n’estem tenint exemples ben fefaents en aquests dies.




Manuel Mas està entre els primers ( els agosarats) amb el post al seu blog en que recomanava a tots els dirigents del seu partit que el millor que haurien de fer era plegar i deixar pas a altres dirigents , vistos els resultats de la seva gestió.

Em va agradar la seva sinceritat que tan sols reflectia el que pensa bona part de la ciutadania. Però era un reflexió des de el poder que és on generalment fa més por fer-les.
Ja sé que molts diran allò de que “ a buenas horas ,mangas verdes “, que ara que ja està de tornada de tot és molt fàcil fer aquestes asseveracions , que..., però jo crec el contrari , que estant en el lloc on està ha aconseguit l’oportú ressò, donant veu a qui no en tenen i provocant , al menys , una obligada reflexió que ves a saber si serà per considerar.

Entre els muts i els que protesten , tot reflexionant , amb raó o sense amb quedo amb ells, i amb el seu post en Manuel Mas ens ha donat una veritable lliçó de política i de saviesa política.

M’agraden molt menys aquells que intenten sempre nadar entre d’aigües, i aquí a Mataró i en el PSC ni han forces entre els seus dirigents.
En aquests temps d’aigües mogudes en el partit, constantment hem pogut llegir noms de dirigents d’aquí i d’allà, alcaldes , regidors , gent de pes, que públicament s’ha decantat vers una opció, que si catalanista, “blackberry” , obiolistes , psoe , etc.... , defensant lliurament els seus pensaments. He seguit amb molt d’interès totes les notícies i en cap d’elles he vist un nom del nostre entorn proper.

Eclecticisme en diran uns , covardia en diran altres , afany de no destacar i seguir la corrent diran més enllà , però en tot el que queda clar és la manca d’un lideratge fort que permeti ser pes pesant i veu a escoltar i a decidir.
I així ens va. L’escàs , per no dir ridícul, pes de la zona és evident , però ningú mou fitxa , no fos cas què ...
Crec que Mataró i el maresme mereixen gent que valorin i es mullin. Si guanyen, endavant, i si no , no passa res. O no havíem dit que en el partit es valora la capacitat i no el servilisme ?.

Per fer-s’ho mirar.

I queda el cas de quan la tossuderia personal porta al suïcidi col•lectiu, és a dir: Hereu. Un cas , el seu i el de les primàries del que obligadament en parlaré un dia d’aquests . Un cas , juntament amb el duel Trinidad Jimenez vs Gómez, que hauria de fer replantejar tot el tema de les primàries , vist el nombre de militants  i l'existència d'unes servituds personals, ben llunyanes a les col·lectives , que és del que s'hauria de tractar.