ARRIBA EL SANT LLUC

Demà dijous , - avui per a la gran majoria de lectors d’aquets blog- , i a dos quarts de vuit del vespre s’inaugura a l’Ateneu Caixa Laietana , amb ubicació a la planta baixa , una nova edició de la Sant Lluc , la col·lectiva local per antonomàsia i que serveix per inaugurar de manera formal , i oficial, la temporada artística local.

Aquesta edició ha rebut la inscripció de 111 obres de les que el jurat n’ha seleccionat 87 que juntament amb les obres dels tres artistes homenatjats in memoriam ( Emília de Torres , Robert Vives i Guerau Calabia) conformen la xifra de 90  que de fa ja un temps ha esdevingut numerus clausus de la col·lectiva.

Uns seleccionats que segons la llista que apareix al web de l’entitat organitzadora son:

Gema Albiol Otero
Màximo Almeida Rodriguez
Esther Aliu i Rotger
Laia Arnau i Rosell

Emili Badia i Peitx

Glòria Badosa Nogueras
Margarita Bertran Serra
Pere Màrtir Brasó Duran

Mariano Cabellos de Gregorio
Manel Campaña i Liñan
Manuel Candón Montero
Rosa Casarramona Oriol
Eva Cifre Soriano
Pol Codina Font
Rosa Ma. Codina Fusté
Benet Coll Alsina
Manuel Contreras Martínez
Adelina Corbalán Corbalán
Marta Cuixart i Tarruella
Manuel Cusachs i Xivillé

Oriol de la Hoz Devi

Jaume Diví Parent
Santi Domínguez Jiménez
Marta Duran i Quintana

Josefina Enrich Camprubí

Santi Estrany Castany


Carme Fageda Gallifa
Margarita Feixas Bosch


Eulalia García Hernández
Camil Giralt Peiró
Maria Gómez Castro
osep Mª Gomis Poquet
Sandra González Carmona
Llucià González i Viza
Margarita González Tadeo
Natalia Guerrero Hernández
Francesc Guiu Triay

Joan Hortós Nogueras

Núria Hurtado Font

Emilio Jiménez Rivera

Josep Mª. Jubany Ruscalleda

Daniel Llin Sole

Cesc López

Carme López
Àlex López Garrido "KENE"
Joan López Molina
Catherine Lorton
Antoni Luis Planas

Anna Mallo i de Dios

Margarida March Farràs
Antoni Marti i Julià
Joana Martínez Belzulzes
Isabel Martínez Mateo
August Mis Monsó
Juana A. Molina



Josep Noé Pedragosa

Maria Oms Jané

Chari Orta Doblas

Francisco Padilla González

Parés de Mataró
Jeanine Paretilla Viñals
Anna Ma. Perarnau Armengol
Perecoll
Lluïsa Pericàs Ballester
Marina Pineda Coll
Marc Prat Codina
F. Javier Pretel Franco

Sergi Rabassa Navats

Oriol Ribas Abella
Paloma Rodríguez Hidalgo
Mercedes Rodriguez Huertos
Pepi Roig Ballester
Alberto Romero Gil
Joan Rosell Roura

Tomàs Safont-Tria i Blasco

Marc Sala Audet
Lucía Sánchez Pérez
Jordi Santamaría i Galcerán
Jorge Sarraute Sánchez
Josep Serra i Casabella
Joan Solà i Armengol
Sandro Soriano Díaz

Jordi Torrent Colomer

Carmen Vélez Giménez

David Vergés i Verdaguer
Pau Viader Viñas
Sussi Vilaseca i Canaleta

Una llista que marca , en teoria , un nivell molt semblant a l’anterior edició, amb la que repeteix la gran majoria de presències i absències d’entre els artistes “reconeguts”.

Però caldrà esperar demà a l’obertura per poder jutjar i fer-ne balanç. Però sigui com sigui , cal dir-ho ja per endavant , la qualitat de la mostra recaurà en una responsabilitat col·lectiva de tots els autors.

Son els artistes els que marquen el nivell. Si porten obres del millor del seu fer és molt probable que el resultat sigui plaent i esperançador, però si com massa vegades sovinteja i els artistes es limiten a complir l’expedient presentant qualsevol obra del taller, el resultat esdevindrà trist i poc representatiu com passa tantes vegades.

Les cartes ja estan al damunt de la taula. Esperem, i desitjem , que siguin propicies.

GAL ART / CAN BALADIA / IMMA MERINO

De manera totalment incomprensible , demà i a la mateixa hora en que obre les portes el Sant Lluc , la gent de Gal-Art comença la seva col·laboració amb el restaurant Can Baladia d’ Argentona, - lloc on presentarà regularment diverses exposicions i el fons de la galeria - , inaugurant l’exposició “Instants” de la mataronina Imma Merino.

Una errada, i greu , la de Gal Art. Si ja de per si marcar una data com aquesta és indicatiu d’una desconnexió evident del calendari artístic mataroní , el no ser dúctil rectificant tot fent un canvi tan fàcil com necessari , remarca aquesta certa postura d’imatge pública que sembla oferir massa vegades Gal-Art d’una certa prepotència i un deix de xuleria que queda evident en el darrer escrit en el seu blog / web. Un escrit que fa mal als ulls en el continent literari, i molt especialment en el contingut ideològic.

Però a més del prejudici “ambiental” que li significa aquesta errada , en surt molt perjudicada l’exposició i la pròpia artista, que veu capdisminuida , i molt , la seva capacitat de presentar als seus companys l’evolució (evident) del seu fer.

Potser per això, i per molt més , les relacions entre Gal Art i els artistes mataronins grinyolen de fa molt temps , fet que s’hauria de reconduir ja que ambdós , - artistes i galeria -, es necessiten de manera absoluta.

Un distanciament del que haurem de parlar-ne i en el que tots haurien de possar de la seva part per reconduir la situació.