MARESME. CA

No fa pas massa que parlàvem ben elogiosament del treball que Josep Maria Jodar presentava al Museu Arxiu de Llavaneres amb aquesta la seva particular i personal visió del paisatge que ens és més proper. Ara prossegueix en el seu camí, oferint-nos els seus darrers treballs a la sala del Col·legi d’Aparelladors, en la que és la seva primera exposició important a la seva ciutat.

Seriem del tot injustos si diguéssim que no és aquesta una bona exposició, però ho seriem igual si l’avaluéssim amb una nota alta. I en aquest cas és on potser agafa un xic de protagonisme el crític ja que essent aquesta una exposició que demostra el bon nivell del creador ( nota alta en un concepte absolut ) , qualsevol coneixedor de la seva obra haurà d’acceptar que l’exposat no assoleix aquell nivell del que gaudíem no fa tant ( nota negativa en un concepte relatiu).

Josep Maria Jodar ens ofereix ara un canvi de registre que no és baladí. La seva aposta per una pintura freda i asèptica , mirada rere un prisma que oferia un apassionant contrast en la contradicció de l’aparença , vibrant i lluminosa  , i una lectura despersonalitzada en la que els sers humans eren presents per l’absència, contrasta ara per una revitalització de la figura que es presenta , no tan sols en l’evidència pictòrica ans també en el protagonisme que agafa la seva obra.

Jodar fa dons un gir de volant , que hem de dir estem convençuts el portarà al mateix nivell de qualitat del seu pas anterior, però que com qualsevol variació en el concepte pictòric , ha d’acabar de depurar-se.

Ara la pintura de Jodar agafa un moviment que no tenia. Les figures , vives i palpitants , donen moviment a les seves estructures paisatgístiques , renovades amb un color més pur i intens que reflecteix aquesta , la seva aposta per una puntura beach , que encara que siguin cosins germans , poc té a veure amb el concepte de “marina” , tal i com s’entén en les nostres contrades.

Una exposició , la que avui ens presenta Jodar , que hem de qualificar d’interludi en la seva evolució. Aposta per una nova variació i ha d’aprofundir en ella, especialment en el que pertoca a les mides de les obres , ja que les reduïdes dimensions de les obres que avui presenta, demanen , - a voltes a crits -, una ampliació de l’espai per respirar amplament i guanyar protagonisme plàstic.

Amb tot això Jodar demostra en aquesta exposició el seu nivell, la seva capacitat i el seu registre,- tots ells prou interessants -, alhora que també la seva inquietud per no quedar-se quiet davant el que podia ser un adotzenament del seu fer. Una exposició , millor per a ell que no pas per el públic , que ens obliga a esperar amb candeletes , cap on tira el nou camí ara encetat.

Exposició de la que amb tots els pros i contres , recomanem la seva visita , i a més a més recomanem no rebutjar la bona ocasió d’uns preus  molt populars , que demostren que sempre hi ha ocasions d’adquirir bon art a uns preus més que raonables.

(La fotografia de Jodar amb Antonio López i la seva esposa correspon a un curs realitzat el passat any a Àvila)

Maresme. CA    NEXT EXIT
Col·legi d’Aparelladors. Del 9 de setembre al 8 d’Octubre

PICASSO, EL GUERNICA, ALCAINE i “ADIÓS A LAS ARMAS”

Us recomano el molt atractiu article que publicava la passada setmana el diari “El Pais” on José Luis Alcaine , el gran director de fotografia , situa al film “Adiós a las armas” com a font d’inspiració per a la creació del Guernica.

Per llegir-lo amb intensitat i com diu ell mateix: Si non è vero, è ben trovato.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/enigma/cinematografico/Guernica/

Picasso/elpepicul/20110909elpepicul_1/Tes