IVANJOT. “ADN”.

No fa pas tants anys que les exposicions no tenien títol. Per presentar-les servia el genèric “exposició de pintures”  o com a màxim s’emprava l’especificació tècnica ( exposició d’aquarel·les, olis, dibuixos..) o el temàtic ( Paisatges , bodegons, figures ..).

D’un temps ençà però els artistes han entès que una exposició no és un seguit d’obres col·locades una rere l’altre i que cal un nexe unitiu més potent que no el tècnic o el genèric. Cal un lligam, que s’explicita en forma de títol, que dona cos al conjunt presentat. En aquest concepte , l'  Ivanjot , marca artística que poc amaga a Ivan Jordà , fill del bon amic i conegut artista Ricard Jordà , ha escollit el títol de “ADN” per la seva exposició a la sala del Col·legi d’Aparelladors de Mataró.

Ivanjot reivindica per a si , no tan sols el llegat artístic del seu pare, ans també el ser la darrera baula de l’escola de Mataró, aquest nom que un va crear i al que acostuma a col·locar l’afegitó de l’escola que mai va existir. Però té raó l’Ivan en la seva reivindicació en aquest espectre creatiu en el que la figura humana , o millor dit, el ser humà, és el protagonista en un entorn màgic, en el que les coses no son el que son i es formen i transformen per confegir un univers que tot parlant-nos de la realitat , ens retrotrau a altres espais o sentiments , en el que potser és més fàcil estructurar una visió especial de la nostra realitat de cada dia.

La mostra que ara ens presenta Ivanjot quasi es pot dividir mitjançant una bisectriu que té el límit al costat de la gegantina boca que presideix el frontal de la sala. Fins arribar allà, en el seguir natural de la visita , ens trobem amb unes obres realitzades acuradament , en la seva línia habitual , amb un dibuix perfeccionista i en la recerca d’emetre el seu missatge de segona lectura. Però el cert és que les obres queden esvaïdes , neutres en la potència, sense la força precisa per a potenciar la segona lectura i fins i tot un xic per sota de les seves habilitats i potència creativa.

Però en arribar a l’obra que justament encapçala aquest paràgraf, la cosa canvia. És a partir d’ara quan ens trobem amb la que jo penso és la veritable realitat d’Ivanjot que per altre part coincideix amb escreix amb aquest ADN que defensa en el títol.

Ens trobem així amb una potència absoluta en el concepte de base. Una potència expressada tant en el que pertoca  a la perfecció del dibuix , com el que és més important, a la intencionalitat dels seus treballs. És aquí on esclata el misteri , on l’obra crida a l’espectador per motivar-lo vers reflexions que van més enllà de la tela . És aquí on l’essència humana pren protagonisme , per oferir-nos la multiplicitat de les seves cares i el polièdric del seu fer. És aquí on es conjuguen els elements que conformen allò que diem obra d’art , per esclatar en el fons i la forma de l’obra d’Ivanjot.


Una mostra doncs la que ens presenta Ivanjot amb dues cares ben delimitades que en la balança donen un resultat positiu , en especial per el pes de tres de les peces , - la abans comentada i les dos de mida gran de la paret final- , que en si marquen les possibilitats d’aquest mataroní , afincat a Menorca, que mostra orgullós el seu ADN personal que com queda molt clar , depassa amplament el fet físic per endinsar-se en el creatiu.