Soc del que penso que millor començar amb bon peu que no pas amb entrebancs. I sempre somio en que el bon començament sigui presagi de bons auguris.
Si
el desig es confirma cal pensar que aquesta nova temporada pot ser gloriosa ja
que els començaments semblen sucoses en el vist i en el previst, amb l’exposició
el proper cap de setmana de Rafa Romero al Museu del Cântir i amb la il·lusionant
careta del nou Sant Lluc i amb el sempre estimat Josep Serra previst per a la Destil·leria.
Però
de moment la única realitat és l’esplendorosa mostra que Albert Jaime, Agàpit
Borràs i Glòria Badosa ,els tres guardonats en el 3er Concurs de Pintura i
Escultura de Llavaneres presenten a les sales de Can Caralt en el que és
conseqüència de l’esmentat premi.
Son
aquest tres autors, artistes de diferents generacions i conceptes creatius ben divergents
, - escultura contemporània, escultura en els camps de la poètica visual i
abstracció pura. Tres conceptes tan divergents que aconsegueixen en aquesta
diversitat confegir una exposició més que rodona plena de reflexions personals
i força creativa, tenint en la qualitat el ciment que enganxa i compacta la
diversitat per donar potència i força a una esplèndida exposició que els honora
i encara més al premi que representen.
Albert
Jaime, guanyador del concurs , sorprèn més que agradablement en el camí que
deixava intuir amb la seva obra guanyadora. El seu tropisme vegetal, perfectament
realitzat , esclata ara en la perfecta combinació de les seves peces
escultòriques en els que juga al
contrast amb el seu treball “arrels”, espectacular en realització, equilibri,
força i dinamisme, al que oposa la llibertat dels seus eteris tropismes verticals , molt
atractius en el seu arítmic despertar
vertical.
I tot complementat de manera ben adient amb uns treballs amb planxes d’acer en al que de nou les referències orgàniques , el crit a la terra i els seus misteris, esclatant amb potència artística suficient com per poder dir que cal apuntar aquest nom, Albert Jaime, com un dels creadors indefectiblement a seguir com un nom de present , i molt especialment de futur, no tan sols en el món artístic local, ans per anar molt més enllà.
I tot complementat de manera ben adient amb uns treballs amb planxes d’acer en al que de nou les referències orgàniques , el crit a la terra i els seus misteris, esclatant amb potència artística suficient com per poder dir que cal apuntar aquest nom, Albert Jaime, com un dels creadors indefectiblement a seguir com un nom de present , i molt especialment de futur, no tan sols en el món artístic local, ans per anar molt més enllà.
Agàpit Borràs segueix en plena forma amb la seva habilitat per expressar la seva crítica social mitjança la plàstica , i ben especialment amb la seva poètica visual que en molt moments ens porta obligatòriament a la remembrança del mestre Brossa , del que defuig en aquells treballs més treballats en la diversitat tècnica i de l’us de materials
.
Genèticament influenciat per el joc, - la seva família era la de les mítiques Joguines Borràs-, Borràs ha sabut amb la seva intel·ligència ajuntar acuradament el sentit lúdic al de transcendència de la critica social. D’aquí el seus “artefactes” , així els anomenava ell, en els que motivant amb la curiositat es capaç de desgranar tota la critica social al voltant d’un món que ni compren ni l’hi agrada i al que vol canviar amb la seva aposta creativa.
Glòria
Badosa va com un coet. En poc temps hem tingut ocasió de gaudir de diverses
mostres expositives seves ( Casal, Capgròs i ara Llavaneres) i en totes elles l’evolució
és sorprenent i l’esclat de maduresa
cada vegada més evident, d’aquí que ja estem esperant ansiosos la seva propera
exposició al Museu del Cântir d’Argentona, a on a bon segur ens la trobarem en
el seu definitiu punt àlgid de creació.
Badosa
ha evolucionat la seva pintura des de la figuració que va practicar durant
tants anys , fins arribar a aquesta la seva més pura abstracció, mantenint la
llum, el color i els espais com elements preferencials del seu fer. Una
evolució en base a anar despullant els seus treballs fins arribar a l’actual puresa, magnificada per un ús de
mides més grans que afavoreixen intensament el resultat final.
Depassada
ja l’abstracció de regust figuratiu a lo Stäel, Badosa ja s’enfronta a una
abstracció pura en la que els elements sols son els espais i els colors , i ho
fa amb respecte però alhora amb la suficient gosadia com per obtenir-ne uns
resultats esplèndids que sedueixen i abdueixen alhora. Sedueixen per la seva
sensibilitat i abdueixen per la seva potència, alhora uqe son enormement plaents
en el resultat plàstic. Plena de força i sensibilitat el treball de Badosa
mereix no sols el just aplaudiment , ans
també el reconeixement de ser ja una de les artistes a considerar en l’art
mataroní , i com en el cas de Jaime, a tenir molt en compte ja que crec que sortosament
encara ens ha de sorprendre molt positivament.
3artistes3
, els que ens ofereixen a la sala de Can Caralt del Museu Arxiu de Llavaneres
una exposició de molt agradable visita que no us hauríeu de perdre de cap de
les maneres i que us aconsellem ben vivament.
3 artistes 3. Exposició col·lectiva
Guanyadors
del IIi Concurs Pintura i escultura de Llavaneres
Albert
Jaime, Agàpit Borràs i Glòria Badosa
Can
Caralt. Llavaneres de l,1 de setembre a l1 d’Octubre de 2017
Ps.- No vull passar per alt la gran patinada feta per Joaquim Fernández, regidor de Cultura de Mataró, que va assistir a la inauguració, fet molt estrany ja que malgrat que son habituals els artistes mataronins que exposen a Can Caralt , és molt estranya la seva visita. Doncs bé, el mateix divendres poc després de la inauguració, el regidor piulava que Albert Jaime acabava de guanyar el Premi de Pintura i escultura de Llavaneres , és a dir que anava amb deu mesos de retard ja que el va guanyar en el passat mes de novembre i ara aquesta exposició n'era la conseqüència. Un desgavell més d'un regidor a qui li refot l'art i els artistes mataronins.
Ps.- No vull passar per alt la gran patinada feta per Joaquim Fernández, regidor de Cultura de Mataró, que va assistir a la inauguració, fet molt estrany ja que malgrat que son habituals els artistes mataronins que exposen a Can Caralt , és molt estranya la seva visita. Doncs bé, el mateix divendres poc després de la inauguració, el regidor piulava que Albert Jaime acabava de guanyar el Premi de Pintura i escultura de Llavaneres , és a dir que anava amb deu mesos de retard ja que el va guanyar en el passat mes de novembre i ara aquesta exposició n'era la conseqüència. Un desgavell més d'un regidor a qui li refot l'art i els artistes mataronins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada