RAFAEL ROMERO. NAVIGARE

Retorna a Mataró Rafel Romero després d’aquella magnífica exposició que va realitzar ja fa unes temporades al Col·legi d’aparelladors i després d’acostar-se en la proximitat amb l’exposició que presentara fa uns mesos al Museu del Càntir d’Argentona.

Ara a l’espai capgròs i sota el títol de “Navigare” fa una volta més al cargol de les seves emocions amb una exposició “bouqet”, petita i emocionant, plenament arrelada  a la seva concepció anímica i vital.

Diu el propi artista en l’article de presentació que com deia Virgili, és més important navegar que no pas viure, per què si no t’enfonses i que per a ell pintar és alhora una teràpia i un sentit de resiliència ara que tants teòrics no és que pronostiquin la mort de la pintura , és que la certifiquen.

Pensa Romero com la filosofa Marina Garcés, que saturats de clixés i d’activitat comunicativa, hem deixat de parlar. Parlar , és segons Garcés, interrompre el soroll i trobar aquella paraula que realment necessitem dir-nos, aquell sentit que il·lumina d’una manera diferent el que estem vivint. Dit d’altre manera com diu el Zhuang zhi, clàssic del taoisme xinès, , : “Busco un home que hagi oblidat les paraules per parlar amb ell”. Romero ample coneixedor per experiència pròpia d’aquesta filosofia oriental, de bon segur que n’estarà d’acord. Ien aquesta recerca es situa.

Rafael Romero vol oblidar les paraules que ara s’usen en el llenguatge artístic. Vol oblidar tantes i tantes teories buides que en comptes de comunicar sensacions i emocions , provoquen absència i llunyania. Vol recomençar amb un llenguatge proper però alhora profund. D’aquí aquesta practica pictòrica en aparença primària i que gent poc coneixedora apropa cap a l’estilística naif , amb la que sols té en comú uns cromatismes accentuats i una estructura de concepció plana. Vol fins i tot reinventar materials  d’aquí el seu desig de produir-se molts dels elements tècnics amb els que realitza les seves 
obres.

Vol però ,no quedar-se en l’aparença i mitjançant l’atractiu visual de les seves obres , ens vol portar a meditar el “navegar” de la nostra existència. Ens apropa a ciutats imaginaries , lluents i atractives, ens apropa a vaixells somiats per aprofundir en el sentit de viatge i ens acosta als pescadors, que no sabem si son de peixos, homes, il·lusions o desencisos, i ens fa sentir acompanyats amb gats i ocells amb el que impliquen d’apropament al terrenal i al volar dels nostres pensaments.I com no, amb els peixos, submergits en el desordre de la societat actual.

Una exposició, aquest de Rafael Romero, d’obligada visita  però no per quedar-nos encantats amb l’esquer de la seva belles externa i sí en canvi per aprofundir en els missatges vitals que ens vol trametre.

Les fotografies han estat extretes de la xarxa

Les reflexions de Marina Garcés pertanyen al llibre “Fuera de clase, textos de filosofia de guerrilla”, editat per Galaxia Gutemberg. Un llibre que us aconsello vivament.