Hom que conegui a Ricard Jordà sabrà que el seu concepte de
família com a cèl·lula bàsica de la
societat és en ell un concepte diferent
al d’habitud. Curiosament però té un enorme sentiment de família com arrel ,
lligam i punt de recolzament. La seva relació amb germans i els seus fills demostra una estructura de lligams que en la
diversitat, agrupa i alinea.
Una estructura que l’aferma, d’aquí el seu desig llunyà de
fer quelcom conjuntament amb aquells fills que a bon segur per raons
genètiques, han seguit mantenint l’ADN plàstic i creatiu, és a dir amb en
Thierry i molt especialment amb l’Ivàn. I és en aquest desig de transcendència
familiar que de fa temps s’ha anat gestant als espais de La destil·leria
aquesta història que al final ha agafat el nóm de “contradiccions”, una
aventura conjunta però essencialment individual, generada i dirigida per el
pater famílies que ha deixat espai d’intervencions als seus fills , a bon segur
amb un grau superior al que ell hauria desitjat, i inferior al que hauria
volgut la seva descendència
Una obra gestada en el coral, però en la que els solistes es
remarquen i mostren la seva individualitat.
Una obra modular, feta i construïda per a la seva separació, en forma de puzle
dispers i variat, però capaç de general vàlua personalitzada en tots i cadascun
dels retalls establerts del global.
La instal·lació ha agafat el nom de “Contradiccions” , a bon
segur ben adient, ja que n’hi han i moltes , però que en realitat bé es podria haver dit “El cicle de la vida” ja
que el conjunt comença amb l’homenatge implícit a Courbet i la seva obra
“L’origen del món” , però en comptes d’aquell sexe femení pelut , es converteix
aquí en un sexe femení més asèptic i angelical, del que sorgeix tot amb un cordó umbilical que metafòricament lliga
tota la proposta , i que acaba amb la mort , una d’evident , el muntatge massa
efectista del nen mort a les costes de Lesbos, i un altre d’intuïda en la
demostració de l’autodestrucció,amb el treball ( l’epoc..... alipsi), de claríssima lectura directe ( whisky i
pastilles) I amb un homenatge larvat però també ben evident a l’amic ja desaparegut
Pepe Novellas( que va morir d’EPOC).
I al bell mig, presidint tota la història , la rotunditat
d’un cor, en equilibri permanent, fort en el cos i dèbil en l’arrel. Un cor que
genera i ho centra tot, malgrat que els afegitons de lluentor rebaixin i massa,
la seva identitat.
La resta és simplement un recorregut vital, escrit i
explicitat a sis mans. Vivències, plors i alegries, anhels, esperances i alhora
foscor i desencís. Una vida , la dels creedors que és massa semblant a la
nostre com per no fer-ne paral·lelisme en molts dels seus actes i
representacions.
Un abocador constant d’emocions i sensacions , en aquesta
veritable mona de Pasqua que ha fet la família Jordà. O jo diria més, en
aquesta Sagrada Família laica en que converteixen el seu treball. Racons,
finestres , miradors( com en l’obra de GaudÍ) ,... tots ells curulls de
símbols, de detalls que alhora ens permeten endinsar-nos en aquesta orgia
íntima d’emocions privades.
Una obra davant de la qual no serveix cap distanciament. En
la que cal capbussar-se per fruir o maleir
el paràgraf de la nostra existència que ben nua apareix en el context
general.
Una obra que artísticament queda marcada per el fer d’en
Ricard, el pater famílies que serena i serveix
de contrapunt amb saviesa artística i creativa. Ell és la síntesi, el metrònom que
marca el ritme del conjunt i intenta
controlar les lògiques disbauxes dels seus fills que, joves i impulsius encara
, es mouen en una marxa ben diferent, i encara mancada de síntesis i essències.
Però i resumint, Contradiccions és una mostra de més que obligada
visita. Una mostra de gran qualitat
artística. L’art ha de motivar i inquietar sempre , i és obvi
que una exposició com aquesta ho fa. Inquieta, neguiteja i convida a la reflexió.
I a més amb una visualització actual, viva i dinàmica. Un art de sempre
esdevingut art d’avui. Fet que convida del tot a la felicitació per l’èxit
aconseguit.
No us la heu de perdre de cap de les maneres, així com cal
adquirir el magnífica catàleg editat per l’ocasió.Ttot per acabar amb una
expressió obligada : Jordà’s, Que cabrons que sou!!!!
(Aquest article ha estat gestat, mentre un es prenia un “pinchazo”
en honor als seus protagonistes)
( Les fotografies han estat extretes de la xarxa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada