CARME RIERA . ESTIMAT ESTANY

La tècnica és sempre mitjà i mai finalitat. Certament en alguns moments i circumstàncies hi ha tècniques més adequades que altres per aconseguir els resultat desitjats. Però sempre, sempre el domini de la tècnica com objectiu final és absolutament perjudicial.

Hi h autors però  que creuen que aquesta subordinació de poders, amb domini de la tècnica, no sols és convenient ans absolutament necessari. Ho sento però discrepo en l’absolut. Les obres artístiques, com el menjar, no son millors o pitjors segons la tècnica amb la que han estat cuinades, i sí per la seva capacitat comunicativa i d’expressió dels sentiments i emocions més íntims dels seus autors.

Carme Riera fa temps que en la seva creació està abduïda per l’estany, element que descobreix mitjançant el seu pare que l’emprava per fer creus d’arrel gòtica I és aquesta una abducció de subordinació absoluta i com  a tal té les seves clarors i les seves ombres.

Claror en l’apartat escultòric. Les propietats de l’estany, la seva peculiar rugositat i la seva certa opacitat en el reflex, fa que aquelles obres volumètriques que presenta l’autora agafin unes tonalitats sensibles ,alhora que en bona part s’aprofitin de les característiques que podríem qualificar com organolèptiques del material, donant força matèrica  i interior als seus treballs.

Unes característiques en el positiu que en canvi esdevenen just el contrari en el moment en que parlem de la vesant pictòrica  en la que el misteri que ofereix en el volum desapareix del tot, donant un aire brut i descuidat al conjunt que a més perjudica i mol, les posteriors superposicions dels pigments cromàtics.

Per més que cal lloar la constància investigadora de l’artista , si els resultats no acompanyen, o simplement si es pot arribar a pensar que amb materials més habituals els resultats serien millors, caldrà reconèixer , tal i com començàvem aquets escrit, que la tècnica ha d’estar sempre subordinada a la creació i mai al revés. Carme Riera ens ho demostra fefaentment amb aquesta exposició que passarà sense pena ni glòria.

(les imatges han etat extretes de la xarxa i no han de correspondre exactment a l'exposició)