Fa un parell de dies, el vicari Torra , imbuït de la seva
ignorància artística va reivindicar retornar els frescs de Torres García , al
seu lloc original. No ho va fer sota uns plantejaments artístic històrics i sí
en la lectura política de les obres que allà hi va instal·lar Primo de Rivera ,
obviant que l’encàrrec que s’havia fet al noucentista Torres va ser cancel·lat per
el modernista Puig i Cadafalch , de
mataroní a mataroní.
Deixant de costat l’estat
de les obres i el fet de que no havent estat acabat l’encàrrec hi hauria uns
forats evidents i marcats , que potser Torra pensava omplir seguint el malaurat
estil Sagrada Família. Quedava clar que era un gest més, en aquesta política solament
gestual que domina a Catalunya en els darrers anys.
Curiosament fa dos anys el MOMA va organitzar una gran antològica dedicada a
Torres García, que va arribar a Espanya per ser exposada a l’espai telefónica i
a Màlaga. Una gran exposició que vaig visitar amb goig i de la que disposo del catàleg signat per la
seva jove Cecília. La mostra no va arribar a Barcelona , fet del que es
queixava amargament Pepe Serra, director del MNAC que ho havia intentat.
Costava menys de 3 milions d’euros, la Generalitat no hi va voler aportar res
i res també s’aconseguí de la societat civil
catalana. En resum , no hi va haver-hi exposició.
D’haver-se pogut realitzar hauria estat un fet cultural inqüestionable
i de gran valor històric. Hauria estat cultura de tots i per a tots. Però això
no interessa, el que val és el gest, el relat , la mentida de la història
paral·lela . Costava menys de tres milions, avui n’hem regalat 20 a la
propaganda partidista de TV3.
Ja ho sabem , per el vicari Torra i el pastisser boig Puigdemont,
el relat està per damunt de tot i la cultura no importa, sempre i quan no
serveixi als seus interessos.
Pobre Catalunya , que hem fet de malament els catalans per
patir això?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada