No fa pas gaire parlàvem de que a voltes amb una sola mirada
en el global ja podíem definir quina era
la sensació d’una exposició , abans, fins i tot, de gaudir-la en la individualitat.
La mostra “Colors” del calellenc Joan Rosell que presenta a l’espai capgròs i
amb la que esclata individualment a Mataró, n’és una exemple paradigmàtic.
Rosell és un artista d’arrel figurativa , camp que ha conreat
de sempre , que de fa un temps, i molt especialment d’ençà que va entrar en
aquesta droga dura, sense remei possible, que és el gravat ha anat evolucionant
d’una manera ràpida i constant en l’eliminació de l’anècdota per cercar amb tota intensitat l’essència més pura d’allò
que vol expressar, fins assolir una abstracció d’arrel expressionista. Una recerca
dura i emotiva en la que la depuració
posant l’accent especialment en el gest , el ritme i el moviment , amb el
contrapunt acurat del color, ha convertit el seu treball en quelcom especial i
personal .
Ara a l’espai capgròs esclata amb tota plenitud ,
especialment per la seva aposta valenta , entenent perfectament les eines que
tenia a la mà i emprant-les de la forma més agosarada i correcte possible.
L’espai capgròs no és un galeria a l’ús , la distribució de
la zona expositiva , amb ambients molt diferenciats, la il·luminació, la
dificultat de concentrar-se en l’obra penjada , obliga a una reflexió pausada a
l’artista i li permet a canvi efectuar
aquelles aventures que no li son
possibles en un espai expositiu més tradicional.
Rosell ho ha entès així i ha
fet una aposta visualment majestuosa com ho és sense dubte el gran mural a l’estil patchwork amb el que omple
mitjançant una setantena de treballs tota la gran paret lateral de l’espai , i
ho fa amb un mural contrastat, equilibrat , absolutament viu i cridaner que
obliga a fixar la mirada i a analitzar els mil detalls que s’acumulen en el mateix , en un joc entre la
seducció i l’abducció que funciona més enllà del propi espai físic de la sala, motivant
l’atenció de l’espectador que transita per el carrer de Sant Benet.
Després del veritable cop visual que significa aqueta peça,
Rosell intel·ligentment ha apostat per una resta de treball més sensible i pausat
en la que mostra la seva capacitat tècnica i sensibilitat i arrodonir així una
magnífica exposició.
Una exposició que us recomanem amb tot plaer i que en certa
manera esdevé una doble lliçó artística. Per un cantó la pròpia que emana del
treball de l’artista i per l’altre la que s’estableix com a conseqüència de la
valentia compositiva del creador que demostra que les apostes arriscades som fonamentals
per tirar endavant i que fer una
exposició amb el trenet , - un quadre rere l’altre-, sens vibració genèrica no
serveix ni aporta res. Que com diu la dita , qui no arrisca no pisca, i que l’art
ha de ser sempre un salt mortal sense xarxa.
Ni més ni menys el que fa Joan Rosell amb aquesta magnífica
exposició que no us heu de perdre de cap de les maners.
Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada