dimecres, de maig 30, 2018

L’INTERROGANT AMAGAT DE ROGER HALL






Roger Hall és un jove artista , en edat i experiència. Tan sols fa quatre anys que es dedica d’una manera seriosa al tema de la pintura  i ha adquirit una solvència prou evident com ho mostra en aquesta exposició  a Lolett Comas a on reincideix després d’una iniciàtica mostra fa un parell de temporades.



Si la crítica d’una exposició es realitzés tan sols mitjançant una mirada ràpida i llunyana, el resultat de la mateixa seia ben fàcil en els dos conceptes bàsics en els que s’ha d’estructurar el comentari crític: El relatiu i l’absolut.



En el relatiu queda ben clar que Roger Hall està en una estat de clara millora. Ha interioritzat el concepte i juga amb saviesa amb les seves armes tècniques. És hàbil amb aquesta pintura serigràfica de capes superposades , mantenint el sentit pla i defugint de tot sentit de volum i perspectiva. Una pintura d’ofici, de truc si es vol considerar així, en la que es mou amb tota habilitat  tant en el sentit compositiu com en el conceptual. Una pintura en la que progressa adequadament, el que implicaria un comentari crític positiu.



Ara bé en el concepte global, la pintura de Hall és fresca simple, jove, escumosa  diria jo, però amb una manca de profunditat en el ser i en el fer. És pintura de pòster, sense transcendència i sense afany de tenir-ne, el que implicaria un comentari crític més negatiu.





El problema està quan la crítica no es fa mitjançant una volada ràpida i lleugera i sí , prestant tota l’atenció deguda per al corresponent anàlisi. Llavors és quan apareix la gran sorpresa i alhora el gran interrogant de la mostra.









I dic això ja que per qualsevol amant de l’art de paladar fi, estarà d’acord amb mi de que el millor de tota l’exposició està en quatre obres de petit format( dues composicions i dos paisatges) , mig amagats damunt uns mini cavallets  en l’escaleta de la sala. Peces més d’estudi, més reflexives i mot millor tocades.
Llavors és quan apareix la pregunta de la que sols l’autor en té la resposta. Quin és el veritable artista?, el de la pintura fàcil que mostra generosament en les parets , o el callat i reflexiu que ens ofereix en aquells excel·lents detalls creatius?. Uns interrogants que sols desvetllarem quan arribi la propera exposició, i esperem que siguin l'evolució d'aquestes petites obres les que marquin camí i causa.