IVAN FLORO. UNA ALENADA DE PURA I FRESCA PINTURA.

Els ingents esforços que fan tota aquesta caterva de teòrics que han assolit poder entre el professorat de les Escoles de Belles Arts, inclosa la facultat, els més diversos museus, els escassso indrts de la crítica i essencialment els centres d’art municipals de tota mena, defensant un art contemporani en el que diuen la pintura no hi te lloc, i sols pot ser reconeguda com una anècdota del passat i que ha de ser foragitada , i fins hi tot eliminada, com element nociu, rep de tant en tant un bon zasca en tota la boca , com es diu ara , amb exposicions tan completes amb la pintura com a protagonista com la que Ivan Floro presenta en aquest mes a La Destil·leria.

Però queda clar que no es donen per vençuts i davant d’una mostra tan natural , pura i cristal·lina, intenten edificar un relat  que comença per l’absurd del títol “A to B” i segueix amb un marc teòric en el que és difícil dir més absurditats per línia. Els artistes veritables mai distancien el seu món exterior de l’interior, ans el contrari l’identifiquen, convertint-lo en un de sol en el que expressen el que veritablement els importa, que son les seves emocions i sensacions més íntimes i particulars.

Però deixem la buidor de certes teories i anem a la plenitud de l’art que Ivan Floro escampa pel broc gros per totes les parets i racons de l’espai expositiu.

Ivan Floro és un pintor per essència i convicció. I la seva exposició és important per el que diu i per com ho diu. Home d’avui, entén perfectament que per expressar les sensacions personals en un món tan visual com el que viuen essencialment els joves, en el que res existeix si no queda plasmat en una imatge, ja sigui estàtica (instagram) o dinàmica  ( youtube). Defuig de tot convencionalisme teòric, rebutja la concepció, el dogmatisme  del concepte i prefereix  expressar-ho de forma plàstica, endinsant-se en la realitat de la seva pròpia vida.

I ho fa sense embuts , expressant cada imput que l’emociona o li crea un bit de bellesa. És capaç de deturar-se per fer un apunt magnífic d’una de les figures que envolten la porta de l’Ajuntament, o dibuixar amb preciosisme la Filosa de la casa Coll i Regàs, o fer una esplèndida nota d’uns núvols des el terrat d’una casa de barri. I al seu costat hi pot afegir apunts del més divers ( nusos , retrats, paisatges, detalls personals, racons de la ciutat, etc) que ens retrotrauen als apunts primerencs de tants grans mestres.

I al costat d’aquests apunts , els grans treballs, aquells en els que explosiona com a gran artista. Pintures del dia a dia. El parkcour com element  vital de referència, amb obres que destil·len frescor, puresa, joventut i moviment , però establertes en una dinàmica pictòrica de gran domini. Amb una riquesa de tonalitats , en especial de fons que reforcen la força de l’eix que vol mostrar. Amb una figuració , sempre llunyana a l’efectisme del realisme, jugant amb el moviment i la seva imatge. I amb la llum com element clau, amb peculiars detalls com ho son els seus magnífics  “desenfocaments”.

I al seu costat els interiors, amb la televisió i els vídeo jocs com elements claus. Uns interiors de contrast amb l’esquer de la lluminositat emanant de la pantalla que alhora serveix per deixar, tal i com cal, a la resta en una segona estadia.

I tot amb una tècnica més que acurada a la que caldrà polir per poder reflectir de manera més adient les seves intencions pictòriques. Una millora necessària però no imprescindible, no fos cas que amb ella perdés la brillantor d’aquest diamant en brut, d’aquesta font natural cristal·lina que n’és el seu treball , fresc, sortit tal com raja de la seva gran sensibilitat d’artista i pintor.

Una exposició a la Destil·leria que no s’ha de perdre ningú a quí agradi la pintura. El treball net i encara pur d’un jove de 24 anys de nom Ivan Floro al que cal ja començar a considerar entre les grans promeses, quasi realitats, de l’art local.

I m’agradaria aconsellar-li que no es deixi entabanar per la grandiloqüència de certes reflexions conceptuals , com les del seu escrit de presentació, i que segueixi essent  net i pur expressant les seves sensacions i emocions. Si ho fa , no dubto que tindrem en ell , i en poc temps, un gran i veritable artista.

Una gran exposició que cal visitar

Felicitats.