dimecres, de maig 23, 2018

GLÒRIA BADOSA. EN PERFECTE ESTAT DE MADURESA




Fa ja uns quants anys vaig llegir un gran article d’un reconegut historiador i crític d’art que explicava com calia enfrontar-se a la visita  a una exposició. Explicava que el més convenient era adquirir una visió global, així com és fa quan et porten un plat a taula, i gaudir-la en el conjunt, i després anar fent els petits tasts que son cada una de les obres que es presenten en ella.

He de dir que des de llavors he seguit el consell i en entrar a la sala, si aquesta ho permet intento fer una mirada circular per captar-ne l’aroma i fer-me una primera impressió i després començo la visita. En el nostre entorn, hi ha un espai excel·lent per fer-ho , com és el Col·legi d’Aparelladors , amb una vista excelsa de la sala en baixar l’escala. I no ho és menys l’espai de la sala d’exposicions del Museu del Càntir , amb una doble variant , la pròpia de l’entrada de la sala, i molt especialment la mirada de la mateixa a través del finestral frontal .





Només observar a través d’ell l’exposició Diàlegs , de Glòria Badosa, que ara ocupa l’espai del Museu del Càntir, veiem clarament que es tracta d’una exposició rodona. Potent en el pensament pictòric , perfectament distribuïda en l’espai, amb diàlegs contraposats, amb la quantitat justa de peces, amb la suficient separació per fer-ne lectures úniques, i planant per tot l’espai una serenor i una essència de  maduresa que deixa un pòsit d’art de bona qualitat.




Glòria Badosa va néixer pintora i va desenvolupar un camí més aviat silenciós amb una pintura figurativa en la que el color i els espais n’eren els protagonistes. Una visió que va anar evolucionant amb la pausada i constant eliminació de l’anècdota fins arribar com a conseqüència natural a una obra abstractiva estructurada en el fonament dels mateixos components: l’espai el color.



Corria el 2011 quan en feia primera senyal pública quan exposava al casal amb la seva amiga Pepi Roig; l’any vinent al sant Lluc ja ens oferia un treball ple de ritme i color, estructurat en el gest. I d’aquí en endavant passes i passes que queden ben explicitades a Llavaneres i a l’espai Cap gros i ara cristal·litzen de manera absolutament madura en la magnífica exposició que presenta al Museu del Cântir, en la que hauríem de considerar la seva primera individual professional.



L’abstracció de Badosa evoluciona ben positivament , si primer eren espais i colors , més en un equilibri cromàtic i espaial, aquest concepte  estructurat moltes vegades en un  equilibri d’espais independents, ha anat agafant cohesió, lligant-se i convertint-se en un únic espai  en el que l’equilibri domina entre els volums i els colors, amb el contrapunt acurat i necessari  d’un regalim, d’un color, d’un blanc , que dona brillantor i vivantor al conjunt.

L’obra de Badosa ha evolucionat des de l’abstracció de de Staël, amb aquella abstracció compositiva que semblaven paisatges despullats de qualsevol anècdota (abstracció impressionista) , cap una abstracció molt més cohesionada, en la que han desaparegut les escletxes, amb una intensitat pictòrica i sensitiva molt superior, en una mirada potent a l’estil de José Guerrero ( expressionisme abstracte).




Una abstracció dúctil i equilibrada , capaç d’enfrontar-se des de obres de petit format, convertides en veritables bibelots cromàtics, de rar equilibri i bellesa, fins al monumental políptic que presideix la mostra, demostratiu d’una excel·lent saviesa pictòrica, tot passant per dues obres en tons vermellosos amb un bon grau de dificultat tècnica , hàbilment solventada per l’artista.

Glòria Badosa ha entès perfectament que la pintura és en si pensament, però un pensament sensible i del tot irrenunciable. I és aquest assoliment personal  que esclata ara que fa que ja no pugem parlar més de la pintora Badosa i sí per sempre més de l’artista  Glòria Badosa que ha entrat ja en la primera divisió dels artistes del nostre entorn més proper i a la que caldrà tenir molt en compte per que encara té molt a evolucionar i a expressar.

Exposició que cap amant de l’art s’hauria de perdre

Felicitats

Les imatges son pròpies i extretes de les xarxes socials