GRAN COLITA

Els afeccionats a la fotografia com a veritable art , entre els que em trobo, fa ja uns anys que estem de sort ja que dues grans fundacions de fa uns anys han posat clarament l’accent en la mateixa en la seva programació.

Son aquestes la Fundació Mapfre i la Fundació Catalunya la Pedrera, que a més a més es complementen ja que mentre la primera fa una aposta més dirigida a grans professionals internacionals, la Fundació La Pedrera ha posat l’ull en els grans artistes més propers com és el cas de Maspons, Miserachs, Pomés i com no, Colita, que ara arriba  l’Ateneu Iluro després que la Fundació acceptés la proposta de Marga Viza, la mataronina que dirigeix l’apartat artístic de la Fundació la Pedrera.

I cal remarcar , i molt, aquest fet. No és que la Fundació Iluro hagi tingut la idea de l’exposició i l’hagi anat a buscar , ha estat Marga Viza, desitjosa de fer coses a Mataró, qui ha ofert amb totes les consideracions favorables , que aquesta excel·lent exposició arribi a Mataró. És clar que també cal remarcar , que per una vegada i esperem que serveixi de precedent, s’ha fet un veritable esforç en l’adequació de l’espai per encabir la magnífica exposició que va acollir els espais expositius de La Pedrera, adornat d’un espectacular catàleg que vaig adquirir en motiu de la seva exposició barcelonina i ara m’acompanya just en escriure  aquest post.

L’exposició de Colita és una grandíssima exposició, com no podria ser d’altre manera degut a l’extraordinària qualitat que atresora la fotògrafa. Una creadora que ha fet evangeli d’una reflexió  que feia avinent nen paraules en el seu diari personal, tot dient: “ Una imatge val més que mil paraules només quan  és tan poderosa que pot crear estat d’opinió. Quan és realment útil”.

Colita va entende sempre que les seves imatges havien de provocar aquelles sensacions que li havien provocat a ella mateixa la necessitat de plasmar fotogràficament el moment. I això succeeix sempre ja sigui una imatge periodística , publicitària, d’encàrrec o de simple intuïció creativa.

Potser per això, un queda embadalit  ja sigui davant els seus espectaculars retrats de personatges coneguts dels que obté sempre una imatge peculiar que et parla i alhora mostra el seu jo més íntim, com quan s’endinsa en el món del flamenc, una de les seves passions, o quan s’emmiralla en el món que l’envolta capbussant-se en el Barri Chino o el Somorrostro, o amb imatges tan peculiars com el terrat de la Pedrera  esdevingut terrat de casa de veïns , amb la bugada ben estesa.

Colita és una gran artista creativa capaç de trametre perfectament les seves sensacions i emocions , alhora que ens permet veure pel forat del pany els entrellats d’un món que essent el nostre, ens és alhora proper i aliè. Colita , com obsessa de la imatge que és, intenta i aconsegueix mitjançant la mateixa fer una repassada humanística al nostre ser i al nostre fer i a bé de Déu que ho aconsegueix plenament, com queda ben evident en aquest plaer gràfic, fotogràfic, humà i social que és aquesta magnífica producció de la Fundació la Pedrera que ara aterra als espais de l’Ateneu de la Fundació Iluro.

Una exposició que no us podeu perdre de cap de les maneres.