EXPERIMENTAL. MARTA PASCUAL

Art i Gent segueix demanant amb crits suaus, però a fi de comptes amb crits , una atenció que mereix per les seves exposicions. Si el mes passat era “Huet” que ens sorprenia amb una potent mostra que es movia en els camins de la nova figuració, ara ens ofereix la sorpresa de Marta Pascual, una molt jove artista de Segòvia , que aposta i fort per una abstracció  que essent poètica a primer cop d’ull, en realitat va més enllà quan en fem una mirada més aprofundida.

La mostra té l’encertat títol de “Experimental” , dons tota ella és un conjunt d’experiències pictòriques dirigides a que l’artista trobi el camí que més s’adiu a la seva personalitat creativa, tot tenint ben clar que la raó del seu fer queda ben establerta en els camps de l’abstracció .

Així es va establint un diàleg obert i complementari entre la vintena de peces que composen l’exposició . Un diàleg en el que textures , gestos i colors agafen en cada cas el seu protagonisme  i al que s’afegeixen altres elements , especialment en forma d’inclusions materials, que provoquen uns problemes encara no resolts d’integració pictòrica en els que fa falta encara un treball de profunditat.

L’exposició de Marta Pascual esdevé així una exposició llaminera per a un crític o un espectador escrupolós. L’anàlisi individual de cada peça deixa apunts per reconduir a la recerca d’aquella obra que podríem qualificar com “rodona” , però en el moment d’efectuar una lectura global, que a bon segur és la més interessant, queda surant en l’aire el sentit de que ens trobem davant d’una artista amb molt més futur que present.

Dic això ja que hi ha frescor , cap mena d’afany de trampa en el seu treball i principalment existeix una gosadia en el concepte i la cromàtica de la seva paleta que a vegades em fa pensar que ha passat moltes hores davant els treballs d’Esteban Vicente , el prodigiós expressionista abstracte que té disposada la seva col·lecció en l’atractiu museu que es troba a la capital segoviana.

Però també encara hi ha elements en els que caldria treballar per millorar el conjunt. L’abstracció precisa, potser més que qualsevol altra concepte , d’un sentit d’obra global. Les peces han de representar en si mateixes el principi i el fi , per això en el moment en que l’obra es desequilibra per qualsevol raó o en qualsevol component , la mateixa s’esquerda i cau en la vulgaritat. A Marta Pascual li passa quan intenta afegir elements als purament pictòrics, ja que trenquen el ritme sincopat de gest i color , afegint un altre component, com és el volum , front del qual encara no té l’autora una resposta pictòrica.

Però amb uns detalls a favor, els més , i d’altres en els que encara s’hi ha de treballar fort, els menys , s’ha de concloure que l’exposició de Marta Pascual no és una exposició reeixida , ni molt menys , però si que presenta els vímets suficient com per surar en aquesta sempre difícil travessa com ho és una carrera pictòrica, i que no ens estranyaria que d’aquí uns anys el veiéssim en el circuit expositiu habitual.

"Experimental". Marta Pascual
"Art i Gent". Del 2 de desembre de 2011  a l'11 de Gener de 2012

RICARD JORDÀ . 50 ANYS D’EXPOSICIONS

Justament avui s’acompleix el 50 aniversari de la primera exposició que realitzà Ricard Jordà en la sala del Museu de Mataró. Era l’1 de desembre de 1951.

Estic convençut que quan fa més de dos anys en Ricard va començar a treballar en el projecte de la celebració de tan important aniversari , es va imaginar un escenari ben diferent. Es veia inaugurant la seva mostra retrospectiva de caire antològic que havia d’ocupar els espais del Museu i de l’Ateneu Caixa Laietana. Conforme anava passant el temps i el treball de recuperació de dades , localització d’obres i demés, anava d’allò que més bé és natural que en el seu cap ja s’anés estructurant l’exposició que agafava fàcilment cos i volada.

Però no fa pas massa,- passat l’estiu -, que tot anava en orris. Ni Ajuntament ni Bankia /Laietana assumien els seus compromisos i  sota l’ample paraigua de la crisi que existeix segons convé, deixaven de banda les seves obligacions ètiques com a cap i cor de la ciutat i deixaven a Jordà amb un pam de nas. Poc podia pensar en aquells moments que aquests tres dies de finals de novembre i començaments de desembre serien tan plens i emocionants com ho han estat i esperem que continuï demà.

Ahir en un espai capgròs ple de gom a gom, envoltat dels seus i sense la presència de cap membre del govern ni de l’IMAC, va presentar les seves “escultures i muntatges” de les que n’haurem de parlar , molt i bé, en els propers dies , conjuntament amb la seva façana pictòrica que ens oferirà a partir d’aquest divendres a Gal-Art.

I entre mig avui la presentació del Torró de Cal Uño. Un torró que com podeu veure a la imatge és absolutament identificatiu de l’obra de Jordà. Ho és en la disposició creativa , en els elements emprats en la mateixa ( poma, claus i panys) , i segons sembla amb el gust que el mestre passtisser ha sabut enquadrar perfectament en el conjunt.

Tres dies de merescuda glòria absoluta per un artista d’aquells que ha deixat clara petja a la ciutat , tant per la seva actitud personal com per la seva trajectòria creativa.

ART i GENT. MARTA PASCUAL

Si fa ben poc lloàvem la bona tasca que Kim Queralt està duent a terme en el seu espai expositiu d’Art i Gent, avui hem de mantenir la bona nota davant l’exposició que inaugura aquets divendres vespre amb el protagonisme de Marta Pascual, una jove artista de Segòvia , amb un més que acurat currículum per les seves contrades i que vol començar amb aquesta exposició una aventura lluny de les seves terres.

L’autora aposta en aquest cas per una abstracció cromàtica en la que sembla beure d’un cert expressionisme poètic , conformant una mostra visualment atractiva però que ofereix segones lectures.

Una exposició que haurà de merèixer l’oportú comentari però que ja de vell antuvi aconsellem amb plaer.